51è capítol - 20/12/01

L'arbre de Nadal
El dilema entre el pessebre i l'arbre de Nadal és el pinyol de l'argumentació del penúltim capítol de Les hores que us oferim. Josep Pla argumenta a favor de la nostrada tradició del pessebre, i descarrega tota la seva ironia en contra del costum de guarnir els avets, que considera molt adequat pels països nòrdics, però totalment fora de lloc a casa nostra.

50è capítol - 13/12/01

Nadal
Ens acostem a Nadal. Josep Pla ens parla avui d'aquestes festes en què -segons les seves paraules- 'bevem una ampolla de vi per esquivar l'angoixa metafísica'. Precisament avui fa 50 anys que l'autor de Palafrugell va guanyar el premi Joanot Martorell amb la seva novel·la El carrer estret.

49è capítol - 07/12/01

Nit de desembre
Josep Pla ens condueix a fer una passejada nocturna pel moll d'un poble empordanès. Els cels d'hivern, el silenci misteriós del mar i els petits sorolls nocturns són els protagonistes d'aquest capítol.

48è capítol - 29/11/01

Al llarg de l'any hem pogut conèixer el sentit de l'humor de Josep Pla, la seva capacitat d'observació, les seves passions i les seves fòbies. Avui en coneixerem una altra: Pla no podia suportar les cases fredes.

47è capítol - 22/11/01

46è capítol - 15/11/01

La vida opaca
Josep Pla ens ofereix una passejada, un capvespre de tardor, per un poble petit del nostre país. És una vida monòtona, diu l'escriptor, però que té el seu encant.És 'La vida opaca'.

tornar

45è capítol - 08/11/01

44è capítol - 01/11/01

43è capítol - 25/10/01

Les inundacions
Josep Pla va dedicar un capítol de Les hores a parlar de les inundacions. Un fenomen que l'escriptor considera tan inevitable a Catalunya com els equinoccis, per això proposa la creació d'una Direcció General d'Inundacions.

42è capítol - 18/10/01

La sembra
Molts de nosaltres no hem presenciat mai el moment de la sembra, la 'solemne operació de sembrar', que diu Josep Pla, amb la seva habitual sornegueria. Al capítol d'avui l'escriptor empordanès ens descriu aquesta activitat amb tant detall que us semblarà que l'esteu veient.

41è capítol - 11/10/01

Caçar bolets
Després de la pluja d'aquests últims dies, és segur que les muntanyes d'arreu del país estaran farcides aquest cap de setmana de persones que van a buscar o a agafar bolets, a caçar bolets com diuen a l'Empordà. Aquest és el tema sobre el qual avui Josep Pla reflexiona.

40è capítol - 04/10/01

La pluja, la boira
Els primers dies d'octubre solen anar acompanyats de pluja o de boira, de vegades de totes dues coses. Al capítol de Les hores d'avui la veu de Josep Pla ens arriba humida, fent-nos entrar de ple en la tardor.

39è capítol - 27/09/01

Prendre les aigües
Setmana rere setmana hem pogut conèixer, a través dels capítols de 'Les hores', la particular mirada de Josep Pla sobre els temes més diversos. Avui acompanyem el vell escriptor en un balneari. La veu de l'actor Lluís Soler ens ofereix la visió que Pla tenia del costum de 'Prendre les aigües'.

38è capítol - 20/09/01

Introducció a la verema
Josep Pla ens convida a visitar una petita vinya just en el moment de la verema. Una trobada familiar entre els ceps qualsevol tarda de setembre.

37è capítol - 13/09/01

Retorn de fora
Amb l'arribada del mes de setembre, cal deixar enrera tantes coses agradables: el bon temps, les vacances, l'aire lliure... El retorn és dur, però per dir tota la veritat, ja comencem a desitjar les comoditats de casa, l'ordre de la vida quotidiana, l'elegància de la roba d'hivern.

36è capítol - 06/09/01

Criatures a l'estiu
Josep Pla, un vell conco de pagès, com ell mateix es definia, comparteix amb nosaltres la seva visió, entre sorpresa i indignada, de l'estil de vacances que fan les famílies modernes. L'escriptor censura la disbauxa que els menuts viuen durant els mesos caniculars.

35è capítol - 30/08/01

Darrers d'agost
Us convidem ara a un ball nocturn en un envelat de la Costa Brava dels anys seixanta o setanta. El nostre amfitrió és Josep Pla que, en aquest capítol, descriu magistralment aquesta escena que es repetia a qualsevol poblet costaner a final d'agost, any rere any.

34è capítol - 23/08/01

Parar la fresca
Josep Pla ens recorda sovint alguns costums que s'han anat perdent, com és ara treure les cadires al carrer, davant de les cases, a l'estiu, per prendre la fresca. De vegades també es feia a dalt al terrat. L'escriptor de Palafrugell recrea aquelles escenes que els més grans recorden vagament i els més joves desconeixen.

33è capítol - 16/08/01

La mare de Déu d'agost
'Hem arribat, sense obstacles majors, a la Mare de Déu d'agost, que és una data solemne de l'any. Aparentment ens trobem en el centre de l'estiu; en realitat, però, hem començat ja de baixar pel vessant contrari. L'any comença a declinar'.

32è capítol - 09/08/01

Estiueig a Barcelona
Josep Pla ens explica que Barcelona a l'estiu és una ciutat admirable i ens convida a vistar-la per no fer-hi res. L'autor destaca els aspectes antipàtics de la calor, el perfil i els hàbits de l'estiuejant i la delícia de la transmutació de l'escenari fisionòmic.

31è capítol - 02/08/01

Vida del turista
'Quan arriba l'estiu, en aquest país en què generalment visc es produeix una correntia turística considerable. El corrent humà ho emplena tot, i nosaltres, els indígenes del país, no tenim més remei que seguir el corrent humà, que ha canviat els hàbits i la manera de fer de nosaltres'.

Així comença el capítol de Les hores d'avui.

30è capítol - 26/07/01

Nit vilatana d'estiu
Josep Pla ens convida a fer una passejada nocturna per una vila del nostre país, en ple estiu. L'escriptor s'imagina l'interior de les cases en silenci darrera de les finestres entreobertes que només deixen escapar una escletxa de llum.

29è capítol - 19/07/01

Les tempestats elèctriques
Josep Pla, a través d'un text ple de lirisme, descriu les inevitables tempestes elèctriques estiuenques que sovint esdevenen un espectacle prodigiós i que aquests dies ens estan acompanyant.

28è capítol - 12/07/01

Canícula: xafogor
Com veu un vell pagès empordanès els turistes que omplen el seu país cada estiu? L'escriptor Josep Pla, que s'autodefinia sovint com un pagès, ens ofereix aquesta mirada plena de sornegueria i, encara, de desconcert, davant el fenòmen del turisme de masses.

27è capítol - 05/07/01

Juliol: les cigales
Hem entrat de ple a l'estiu. Josep Pla descriu, amb l'habilitat que el caracteritza, diverses sensacions que "fan estiu": el cant de les cigales en un dia sec, el vol d'una mosca en la penombra d'una habitació, les abelles xuclant les flors de la farigola...

26è capítol - 28/06/01

La sega, a l'antiga
Josep Pla feia sortir, sempre que podia, la seva ànima de pagès en els seus escrits.

25è capítol - 21/06/01

La revetlla o 'verbena' de Sant Joan
La revetlla de Sant Joan és la nit més curta de tot l'any. Com era, la nit de Sant Joan, fa dècades a Barcelona? Gairebé podreu veure-ho escoltant com Josep Pla recordava aquelles nits que convertien el cel de la ciutat en una pura meravella.

24è capítol - 14/06/01

Solstici d'estiu
Josep Pla defineix l'any com una contradansa d'equinoccis i solsticis, perfecta com un minuet. L'escriptor ens parla de tots els aspectes d'aquest pas de la primavera a la canícula. L'escoltem amb la veu de l'actor Lluís Soler.

23è capítol - 07/06/01

Calmes de mar pel juny
Josep Pla ens trasllada, a cavall de la imaginació, a qualsevol de les petites cales de la costa empordanesa.

22è capítol - 31/05/01

Els vents
Josep Pla parla dels vents que bufen a l'Empordà i especialment de la tramuntana.

21è capítol - 24/05/01

El mes de Maria
Josep Pla diu: "el mes d'abril és una precipitació de l'estiu; maig, un retard de la primavera".

20è capítol - 17/05/01

Els temporals de l'any
Josep Pla sosté la teoria que les grans tempestes que tenen lloc a casa nostra estan lligades als dos equinoccis i als dos solsticis.

19è capítol - 10/05/01

Els refranys
Josep Pla no està d'acord amb que els refranys són l'autèntica saviesa popular.

18è capítol - 03/05/01

Nocturn de maig
Pla ens relata en aquest capítol com és una passejada, en mig de la foscor, en plena natura.

17è capítol - 26/04/01

El paraigua
Per a Josep Pla el paraigua és un invent perfecte, acabat, no susceptible de modificació apreciable.

16è capítol - 19/04/01

El refredat anual ineluctable
Josep Pla ens ofereix, una vegada més, la seva mirada sorneguera sobre el canvi d'estació.

15è capítol - 12/04/01

L'abril
Per Pla, el mes d'abril és el més fràgil dels mesos de l'any.

14è capítol - 05/04/01

El grill
Josep Pla ens parla del grill, l'animal que ens recorda que som a la primavera.

13è capítol - 29/03/01

El cant universal de la primavera
Amb la primavera recent estrenada, us oferim la possibilitat d'escoltar la descripció que Josep Pla fa d'aquest cant universal que es produeix cada any.

"La primavera és la força de la força de la vida que impulsa els éssers organitzats a cantar.

En la naturalesa, aquest cant s'inicia en les primeres hores del matí, quan el sol, en ascens, toca aquestes petites gotes de frescor diamantina anomenades la rosada la rosada que cobreixen la terra en un guspireig de puntes d'agulla acarminades_; l'aire és pur i lleuger i tens com l'aigua de neu, però per veure clarament aquestes coses hom s'ha de llevar de matí i no tenir mandra....

Si en aquest moment hom dirigeix els seus passos devers els llocs tinguts per plàcids i solitaris, com és ara les fondalades, les riberes ombrejades i els sots estàtics i encalmats, hom constata el cant universal, pel mer fet d'aturar-se a escoltar: canten la granota i el gripau; la legió innombrable d'insectes; els ocells que volen o salten de branca en branca..."

12è capítol - 22/03/01

El cucut
En ple equinocci primaveral, Pla ens recorda que el primer a donar la benvinguda al bon temps és el cucut.

"El cucut és un dels animals que anuncia la primavera, l'element d'avantguarda del xivarri universal vegetal, animal i humà que els músics anomenen el despertar de la primavera. El cucut està lligat amb els mites del rejoveniment etern, en virtut dels quals les dones es lliuren a dolces imaginacions i els homes torcen el coll i posen, per exigència del cor, uns ulls naufragats i aquosos de vedell malaltís. Apareix el cucut, les dones comencen a saltar sobre els matalassos, els arbres treuen la fulleta, i els animals formulen soroll entendrits..."

11è capítol - 15/03/01

Bunyols: Sant Josep
Els bunyols tradicionals de Sant Josep són l'excusa que fa servir Josep Pla per reflexionar sobre el pas del temps i els canvis que hem de viure. I ho fa amb una conversa imaginària amb el mateix Sant Josep.

"Sant Josep és el temps dels bunyols. jo m'afiguro el meu sant patró portant a la mà una vara florida i un cove de bunyols a cada banda de la seva persona esborrada i grisa. Sobre els coves de joncs i de vímets netíssoms, hi posarem uns draps lluminosos, enlluernadors, de lli. Sobre la blancor, hi ha els bunyols daurats, empolsimats de sucre fi.

Aquest diumenge una mica rúfol de març em trobo Sant Josep al cafè, a punt d'acabar la partida de cartes que ha fet amb els amics. En la petita tertúlia de fusters, serrallers, ferrer, basters i paletes del poble, Sant Josep és una figura considerada. És home discret i de molta experiència. Els objectes que fabrica són una mica matussers i d'un ajut una mica precari; però són sòlids i ferms. És un fuster de pagès. Si juga a cartes és per distreure's; ho fa sense apassionament. En sortir de l'establiment, em pregunta amb la cara llarga i trista que fan els artesans els dies de festa..."

10è capítol - 08/03/01

Les hores incertes
Entrat el mes de març, la primavera comença a pressentir-se. Josep Pla parla d'aquest moment en què el bon temps s'intueix a qualsevol detall de la naturalesa. La prosa poètica de Pla parla del què ell anomena una successió de meravelles.

"La naturalesa - i perdonin el lloc comú - és un espectacle (sense taquilla) que es renova incesantment en una inacabable successió de meravelles;
L'aparició del bon temps es produeix amb el sacrifici de la floració, escassa però deliciosa, de la botànica hivernal. Les mimoses perden flor, el color i el perfum i esdevenen arbres mediocres i grisos. En el nostre país, la defloració de les mimoses ´ñes insensible, perquè, malgrat l'encant decoratiu que, sobretot en l'urbanisme, té aquest arbre, més aviat escassegen. ¿Us imagineu el que serien, en les tardes clares d'hivern, el nostre paisatge del litoral, els barris alts de BArcelona, si hi caiguessin a glopades les mimoses florides?
Un altre arbre que en aquest temps ha acabat la seva missió és l'ametller.
S'evapora, així mateix, el perum de les violetes."

9è capítol - 01/03/01
Carnestoltes
Arriba l'època del Carnestoltes. També al camp. Josep Pla ens descriu en aquest capítol de Les hores la festa que comença per aquestes dates, als boscos, els horts i als sembrats.

"Aquestes tardes de Carnaval semblen concentrar les crueses de l'hivern i els pressentiments lleugers de la primavera. Són unes tardes cristal·lines, d'una lucidesa malenconiosa, món convalescent, col·locades entre la sonoritat greu de les campanes que toquen a morts i el xivarri dels fiscorns, nassos i carotes que s'esgoten als carrerons. Hores en què l'aire té un sabor metàli·lic, sec astringent; sabor que es convida a posar sobre les honrades habituds d'una taula generosa un vi manipulat intel·ligentment; un vi que ajudi a fer comprendre el gust etern i incommovible de les coses elementals: la dolçor del foc, la fina el·lipse del vol d'un ocell; el color d'un rostit; el dibuix d'una fulla; el perfum d'una herba, el parpalleig llunyà, fred, indiferent, d'una estrella...

Temps de Carnestoltes... Fins a la meva finestra arriben les campanades fúnebres i greus, els grinyols estridents dels nassos i dels clarinets..."

8è capítol - 22/02/01
El dijous gras
Avui és Dijous gras. El capítol d'avui ens ofereix algunes anècdotes viscudes per Josep Pla en aquesta data assenyalada del calendari: un ball de disfresses infantil i les dificultats d'un home respectable que s'ha excedit celebrant el Dijous gras.

"Què queda avui del dijous gras? En queda ben poca cosa i ha anat molt de baixa, però no ha pas desaparegut. A Barcelona ha quedat el costum de menjar truita amb botifarra, una truita més aviat, pel meu gust, insòlita, Però és una combinació apreciable. trobant-me, aquests dies, a Barcelona, un d'aquests últims anys, en vaig menjar en una casa particular, i la combinació em semblà agradable.

En el curs d'aquell viatge vaig ser testimoni d'altre reminiscèncie del dijous gras..."

7è capítol - 15/02/01
Espectacles futbolístics de massa
Les hores, aquesta sèrie que dediquem a Josep Pla, en el vintè aniversari de la seva mort, ens ha acostat fins ara la visió de l'escriptor sobre la transformació del paisatge en les diferents èpoques de l'any i sobre costums antics de la nostra societat. Avui, Josep Pla parla de futbol.

"D'estudiant de batxillerat vaig ser afeccionat al futbol - exactament jugador. Després ho vaig deixar córrer, segurament per falta d'interès. En els primers decennis del segle, l'interès per aquets esport, en aquets país, fou real, però no pas aparatós. És a mesura que han anat passant els anys que el futbol ha proliferat d'una manera escandalosa. Quan una determinada política considerà que aquest - i en general tots els esports - constituïa un dels principals elements de distracció es convertí en una espècie de deliri..."

6è capítol - 08/02/01

La matança
Capítol dedicat a la matança del porc. L'escriptor descriu aquest esdeveniment social i festiu, pràcticament desconegut per les persones que no freqüenten ambients rurals.

" En aquest temps - quinze dies abans, quinze dies després - se solia i se sol matar el porc, vull dir que els qui poden sole - o solien - matar el porc. La matança no solament constituïa un considerable esdeveniment familiar, sinó que donava importància a una família...

Els estridents gemecs antics, que la llibertat de comerç mantenia en una espontaneïtat impressionant, feien empal·ladir de por les delicades senyoretes que assistien a la matança. Hom els donava un vaset de vi ranci per recompondre'ls les faccions esgrogueïdes. Jo llavors també em tornava pàl·lid, però després, ja més afortunat, vaig anar a França, i a les carnisseries franceses vaig veuretants caps de porc penjats dels ganxos, amb el ramet de julivert..."

5è capítol - 01/02/01

Temps de febrer: els ametllers

El mes de febrer, que acabem d'estrenar, és un mes d'esperança. Esperem el miracle dels ametllers, que ens farà tenir confiança que la primavea acabarà arribant, com cada any. La debilitat que Josep Pla tenia pels ametllers florits és una cosa sabuda, que confirmareu escoltant el següent capítol de Les hores.

"No hi ha dos hiverns iguals. No hi ha sobretot dos hiverns iguals en aquest país de l'Empordà, terra de metereologia abrupta, marca de la desaforada lluita dels elements. N'hi ha en què el fred sembla tenir peresa. En altres, la seva procacitat és ofensiva. Si més no, si el fred bada i es descuida - si es descuida un sol moment - els ametllers floreixen. És per això que el moment de la florida dels ametllers és incert. No té dia fix. La florida és la conseqüència d'un descuit, d'un oblit momentani, d'un moment d'abandó...

Si els miracles altra cosa no són que una badada de la naturalesa, el florir dels ametllers, en ple hivern, és el miracle més graciós i lleuger de la terra. És un miracle més graciós com més arriscat es presenta, com més visible és l'extemporaneïtat, l'audàcia de la florida. És quan fa fred que els ametllers són pura delícia. Quina elegant sorpresa!..."

4t capítol - 25/01/01

La neu
L'escriptor empordanès utilitza toto el seu sentit de l'humor per explicar-nos la singular nit que va passar en una fonda, enmig d'una tempesta de neu.

"Ara li explicaré el què em va succeir una nit de gran nevada. És divertit. A la tarda vaig haver d'anar a una població veïna. Vaig fer cap a la fonda. A l'hora de sopar es produí una interrupció del fluid elèctric. "No serà res!", vaig sentir dir. "Es deuen haver fos els ploms". Vaig encendre un cigarret pensant que no seria res.

A les deu del vespre l'electricitat encara no havia retornat. Amb això circulà la notícia que a la casa no hi havia cap espelma i que les poques que hi havia a la població havien estat acaparades per no sé qui. Vaig encendre un altre cigarret..."

2n capítol - 11/01/01

Les criatures destrueixen les joguines
L'escriptor de Llofriu ens explica, amb una ironia que ratlla l'humor negre, l'efímera vida de les joguines que omplen les cases el dia de Reis.

"En relació amb les joguines, hi ha dues classes de pares de família: els que les compren per donar-les realment a les seves criatures, passi el que passi i amb totes les conseqüències, i els que les compren per guardar-les ells. Aquestes darreres soles ésser joguines cares, les quals són presentades a la mainada des de molt lluny, i encara només un moment, i després endreçades en un armari per tal que ningú no les toqui ni les miri. Davant d'aquestes incomprensibles reserves endfront d'aquests objectes de mira i no toquis, les criatures tenen un disgust, però es consoles - es distreuen - amb les joguines ordinàries, que almenys són assequibles.

Aquestes darreres tenen un desenllaç ràpid i deplorable. Produeixen un moment d'il·lusió i després, en els dies immediats a les festivitats de Reis - sovint el dia mateix - queden convertides en un grapat de residus. Això és degut en part al fet que els objectes d'aquesta mena són d'una construcció precària i trencadissa, una improvisació sense consistència..."

1r capítol - 04/01/01

Any nou, vida la de sempre

"Any nou, vida nova...

Però la vella frase té un gust i una qualitat de cartró - de matèria morta. L'any serà igual que els anterior i els que vindran. Tindrà ben poques diferències. Any nou ... vida la de sempre. Si ens podem arribar a mantenir i anar tirant, encara que sigui amb el cap sota l'ala per tal d'avançar una mica més, ja podrem donar gràcies a Déu omnipotent. La nostra única missió consisteix a conservar el que tenim, a augmentar-ho si és possible..."