Contigut del treball

La motivació principal que ens ha portat a treballar sobre aquest tema ha estat la molt sovint equivocada visió que l’home tendeix a tenir de si mateix, ja que tenim tendència a exaltar la nostra singularitat d’una manera que ens sembla poc encertada. Si bé és cert que les semblances morfològiques entre una i altra espècie són evidents per a gairebé tothom, les semblances en l’àmbit conductual no són tan fàcilment acceptades, potser perquè no s’aprecien amb la mateixa facilitat o potser perquè encara hi ha molta gent que veu en si mateixa quelcom qualitativament diferent de la resta de primats superiors. De qualsevol manera, amb aquest treball pretenem trencar amb la idea de que l’home és realment un ésser tan singular o tan especial com alguns volen creure. Moltes de les conductes que caracteritzen el comportament social humà es donen també en els ximpanzés, i la complexitat en aquest sentit no és exclusiva de a nostra espècie.

Amb aquest objectiu, ens hem plantejat un treball que s’estructura en cinc parts diferenciades. En la primera part del treball hem fet un recull bibliogràfic de les principals visions que l’home ha tingut al llarg de la història sobre l’origen de les espècies, en especial de l’ésser humà(...)
Un cop exposada la visió actual sobre l’evolució fem un recorregut, en el segon apartat del treball, per la història evolutiva comú a l’home i al ximpanzé(...)
La tercera part del treball exposa la similitud genètica en què es tradueix la proximitat evolutiva de les dues espècies, alhora que comentem algunes informacions sobre la implicació dels caràcters hereditaris en determinades conductes.
En la quarta part del treball hem volgut descriure el ximpanzé com a animal social, ja que aquest és el tret comú més important entre les dues espècies sobre les quals treballem, i creiem que l’home pot identificar-se amb el ximpanzé molt més com a animal social que no pas en relació a qualsevol altre aspecte.
La cinquena i última part del treball que presentem recull els resultats del nostre estudi etològic, que són comentats des del punt de vista de la comparació que ens hem proposat fer com a objectiu principal del treball. El treball en relació als apartats esmentats ens ha permès arribar a unes conclusions que exposem al final del nostre informe.

Objectius del treball

Estudiar el comportament social del ximpanzé en base a les similituds amb el comportament social humà, justificables a partir d’una història evolutiva (i per tant genètica) en comú.

Amb aquest objectiu com a proposta capdal del treball, ens hem plantejat:

1. Exposar l’evolució i successió cronològica de les principals teories evolutives al llarg de la història, fins arribar a la visió actual

2. Recórrer, basant-nos ens les dades que aporta el registre fòssil obtingut fins avui, el camí evolutiu que comparteixen Homo sapiens i Pan troglodytes, així com situar l’un respecte de l’altre dins l’ordre de primats

3. Exposar la relació de proximitat genètica entre l’home i el ximpanzé, fent incidència en la influència dels caràcters hereditaris sobre el comportament

4. Descriure el ximpanzé com a animal social

5. Dur a terme, seguint una metodologia observacional, un estudi de les conductes socials que es donen entre els individus de la població de ximpanzés del Zoo de Barcelona, que ens permetran establir les principals característiques del comportament social d’aquesta espècie

Hipòtesis del treball

Les conductes socials de l’home i el ximpanzé presenten importants similituds que s’expliquen a partir d’una estreta relació filogenètica

1. La incorporació de la idea d’evolució a la cultura occidental ha estat tardana degut a una tradició antropocentrista promoguda en gran part per preconcepcions religioses

2. L’ésser humà actual i el ximpanzé han compartit més de ¾ parts de la seva història evolutiva

3. La relació evolutiva entre aquestes dues espècies es tradueix en importants similituds genètiques i de comportament

4. Tant l’home com el ximpanzé són animals socials. Moltes de les conductes socials són compartides per les dues espècies

5. En relació a l’estudi de la població de ximpanzés del Zoo de Barcelona, hem definit diferents hipòtesis la verificació o falsació de les quals té com a finalitat conèixer les relacions i conductes socials que es donen entre els ximpanzés

o La població de ximpanzés del Zoo de Barcelona s’organitza en una jerarquia social
o S’estableixen relacions d’afinitat entre els membres del grup objecte d’estudi
o La proporció de temps que Bangui (la cria) passa amb Blanquita (la seva mare) és superior a la que passa amb qualsevol altre individu del grup
o Els individus joves prefereixen el joc social al joc individual
o Les conductes sexuals no sempre tenen lloc entre els dos mateixos individus del grup

Metodologia

La recerca que es presenta s’estructura, a grans trets, en 5 punts ben diferenciats que, en conseqüència, han requerit diferents mètodes de treball per part nostra. Si voleu conèxier quins han estat aquests mètodes de treball, només cal que cliqueu aquí