Conductes de dominància, agonístiques i anagonístiques: estructura social i jeràrquica del grup

Dinàmica general i organització del grup

L’estudi de les conductes de dominància, les agonístiques (agressives) i les anagonístiques (de submissió) ens permeten conèixer l’estructura jeràrquica d’una determinada població, en aquest cas la població de ximpanzés del Zoo de Barcelona. Per mitjà de l’ observació de les esmentades conductes i la posterior anàlisi de dades, hem elaborat el sociograma. Les fletxes assenyalen el receptor de les conductes de dominància d’aquells individus que les emeten. Bangui no apareix al sociograma pel fet de ser encara una cria. No intervé de manera directa, doncs, en les relacions jeràrquiques del grup.

Representació numèrica de les dades reflectides al sociograma. La taula mostra la proporció de conductes de dominància emeses per cadascun dels individus del grup, mostrant a més a qui van dirigides.

Un sociograma mostra de forma gràfica la participació dels diferents individus en una determinada conducta social relacionada amb les relacions jeràrquiques. Com hem observat i com es pot veure al sociograma, el principal emissor de conductes de dominància és Yogui, que protagonitza el 31,7% de les conductes de dominància totals que es donen en el grup. És, doncs, el mascle dominant, ja que tot i que no hem observat que Obé rebés cap conducta de dominància per part d’un altre individu –cosa que podria fer pensar que és el mascle a del grup -, tampoc no n’emet cap i no manifesta per tant cap mena de superioritat social davant la resta.(...)

Per tal d'obtenir més informació referent a les conductes de dominança, només cal que cliqueu aquí

Conductes afiliatives

Una part important en l’estudi de les conductes socials són les conductes afiliatives. Aquestes conductes proporcionen una informació molt rellevant pel que fa no a l’organització o a la jerarquia social, sinó a les relacions entre individus, anàlogues al que en la versió humana solem anomenar “relacions emocionals”.
Considerem conductes afiliatives totes aquelles que tenen a veure amb les relacions “amistoses” entre individus. Les nostres observacions ens han portat a definir dins aquesta categoria les accions d’aproximar, tocar, agafar, abraçar i esplugar (o grooming). Totes aquestes conductes es donen d’una o altra manera també en l’ésser humà.
A continuació ens disposem a comentar els resultats obtinguts pel que fa a aquest tipus de conductes, alhora que comentem com són aquestes relacions afiliatives entre individus. (...)

Si voleu consultar la resta del document, només cal que cliqueu aquí

Relacions parentals

Tot i disposar només d’un individu tan jove dins el grup d’estudi (la qual cosa ens impossibilita de comparar els resultats obtinguts respecte a Bangui amb els dels referents a altres cries de la mateixa edat), el fet que dins el nostre grup d’estudi es trobin una cria (Bangui, nascut al 2003) i la seva mare, la Blanquita, ens ha permès fer una observació relativa a les relacions parentals que es donen en els ximpanzés.

L’anàlisi de les conductes afiliatives, sobretot, i de les conductes lúdiques entre la Blanquita i el Bangui (comentades en l’apartat anterior i en el següent, respectivament), són un indicatiu del tipus de relació entre la mare i el petit que es dóna en aquesta espècie. Tot i així, per fonamentar més àmpliament el grau de dependència entre mare i la seva cria, ens hem basat en l’anàlisi de la porció de temps que la cria passa amb cada membre del grup (...)
El gràfic següent mostra la proporció de temps que el Bangui passa amb cadascun dels individus.

Si voleu seguir consultant el document, només cal que cliqueu aquí

Conductes lúdiques

Les conductes lúdiques són totes aquelles que es donen en un context de joc. El joc, com veurem, té una finalitat educativa i acompleix una funció social important.
En aquest apartat ens hem interessat sobretot per observar en quina proporció les conductes lúdiques dels individus corresponen al joc social i al joc individual. Els resultats de les nostres observacions ens han permès comentar els trets més destacats referents a aquest tipus de conductes, sobretot quan es donen en un context social, i establir la relació pertinent amb les conductes humanes. (...)

Si voleu seguir consultant el document, només cal que cliqueu aquí

Conductes sexuals

Al llarg de les 20 hores d’observació en que hem basat el nostre estudi, no hem observat cap conducta sexual per part de cap dels 9 subjectes estudiats (7 d’ells adults). Val a dir, però, que al nostre etograma només es contemplava la còpula com a conducta sexual, essent aquesta una acció puntual i breu observable en moments molt concrets. Com que no se n’ha produït cap en els nostres períodes d’observació, basarem les nostres conclusions en observacions anteriors efectuades pel personal del Zoo de Barcelona i per altres observadors que han treballat en horari diferent al nostre.

Si voleu seguir consultant el document, només cal que cliqueu aquí