TRANSTORN
DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA
Conclusions referents a la part teòrica
del treball:
Els trastorns de
la conducta alimentària són malalties mentals que
es caracteritzen per un seguit de símptomes que provenen
d’un gran descontentament personal, amb l’existència
d’idees distorsionades pel que fa al menjar, el pes i la
figura.
(...) Hem dit que l’anorèxia
nerviosa es caracteritza per un gran desig de pesar menys, per
una por intensa d’estar grassos o grasses i una mala percepció
de la pròpia imatge corporal que els fa veure’s més
grassos o grasses del que estan en realitat. Aleshores es produeix
una intensa reducció alimentària, acompanyada d’exercici
físic excessiu i, sovint, de conductes de purga. I hem
dit també que la bulímia nerviosa és un trastorn
alimentari, igual que l’anorèxia i que sovint es
dóna associada a aquesta, que consisteix en una sèrie
d’episodis d’ingesta voraç, seguides de purgues,
vòmits, dejunis i activitat física excessiva, per
tal d’eliminar les calories ingerides.
Els trastorns de la conducta alimentària afecten principalment
a les dones de les societats desenvolupades, encara que el nombre
de casos en homes ha anat augmentant durant els últims
anys. (...) Són provocats per diverses causes, i no per
una de sola, i existeixen elements biològics, psicològics
i socials que els provoquen.
(...)Les primeres manifestacions observables
dels trastorns de la conducta alimentària tenen relació
amb l’alimentació, amb el pes, amb el cicle menstrual,
amb la imatge corporal, amb el físic i amb el comportament.
La prevenció és intervenir per evitar que tingui
lloc un esdeveniment no desitjat o és actuar per evitar
que la situació no desitjada progressi. Aquesta prevenció
pot ser específica o inespecífica, i segons el moment
del procés en que té lloc la intervenció,
la prevenció és de tipus primària, secundària
o terciària. En aquestes prevencions, cal que participi
tota la comunitat.
En relació amb el tractament, actualment
també sabem que el tractament de l’anorèxia
i la bulímia nervioses, al ser malalties multicausals,
inclou atencions sanitàries, psicològiques i familiars.
Les conseqüències dels trastorns de la conducta
alimentària són moltes i diverses, però la
més greu, és que poden arribar a causar la mort
Conclusions finals del treball:
Després de la realització d’aquest
treball, podem extreure diferents conclusions.
Primerament, la realització d’aquest treball ha
sigut una feina complexa que alhora ha sigut útil, ja que,
durant la seva realització hem après diferents coses
que abans no sabíem, des de les dificultats que implica
l’organització de qualsevol activitat a l'IES, a
demanar informació...
En primer lloc, hem après en profunditat que són
els trastorns de la conducta alimentària i tot el que comporten,
ja que, la recerca de la informació, l’assistència
a diverses activitats de prevenció i l’assistència
a diferents centres especialitzats, ens ha permès obtindre
diferents coneixements d’aspectes que abans no coneixíem.
Hem après aspectes com; la dificultat que té sortir
d’un trastorn alimentari i la facilitat que hi ha d’entrar-hi,
també ens hem adonat de la pressió dels diferents
col·lectius, tant de la societat en general com dels mitjans
de comunicació... (...)
Per tal de conèixer la resta de conclusions del treball,
només cal que cliqueu
aquí
|