No és fàcil explicar el que he après en aquest treball, ja que és barreja de nous moments experiències i raonaments que he experimentat en aquest vuit mesos d’elaboració. Si bé no és massa divertit, val a dir que t’obliga a buscar nous camins en la recerca d’informació, la qual cosa és si més no, útil.

Com ja havia comentat a la introducció, i fent referència al tema del treball, aquest estudi m’ha ajudat a entendre els sentiments amagats darrere d’aquelles cançons que en aquell moment no podien expressar la realitat de forma clara i rendir un petit homenatge a aquests artistes que van lluitar pels seus ideals en temps on aquests es veien gairebé impossibles.

A nivell més personal, estic força contenta pel meu esforç davant d’aquest treball de recerca, ja que no és una tasca fàcil i molt menys còmoda. Tot i això m’agradaria dir que aquest treball no a acabat de plasmar tot el que m’hagués agradat per diverses dificultats que han sorgit durant al temps d’elaboració, entre aquestes, potser la més gran dificultat és tractar de coordinar-ho amb un curs dur, com ho és segon de batxillerat. També és just dir que gràcies a aquest fet he descobert noves tècniques per a trobar informació, sintetitzar-la i redactar-la.

Una altra incidència ha estat el fet de no poder entrevistar en Joan Manuel Serrat. Vaig tenir l'oportunitat de fer-li, però a causa de la seva operació em fou impossible.

També m’hagués agradat que el meu tutor hagués vist l’evolució del treball que no ha estat possible en part, per problemes tècnics, en part per la meva inexperiència en treballs d’aquest tipus.

Com a conclusió final, m’agradaria dir em sento com si hagués decebut a un dels millors cantautors espanyols. Vull dir, que “l’homenatge” del que parlo anteriorment no ha estat complert del tot.

Agraeixo, sobretot, l’ajuda psicològica i material dels meus amics i familiars.