Joan Manel serrat i la nova
cançó
La Guerra Civil espanyola
Situem el treball de recerca en un context històric
espanyol, entre 1958 i 1979, amb l’arribada de la democràcia
a Espanya. Es tracta d’un moviment social i musical català
que es forma degut a la prohibició de l’idioma de
la comunitat catalana.
Totes aquestes cançons estan inspirades
en el maltractament per part del general Franco i els seus seguidors
a totes les comunitats amb idioma tant diferent i la vegada tant
semblant al castellà.
Per poder explicar el fenomen de la Nova Cançó
s’ha de comentar la Guerra Civil Espanyola.
El 17 de juliol de 1936 l'exèrcit espanyol
inicià la revolta contra el govern legítim de la
República. Aquest fet és conegut com “pronunciamiento”
i pretenia desfer el govern republicà d’aquell moment.
Com hi havia partidaris de la república i en contra aquest
fet va desencadenar una guerra civil.
Aquesta guerra dividí la societat espanyola
en dos bàndols. Els insurrectes i els republicans (...).
Si voleu consultar el document complet, només
cal que cliqueu
aquí
El franquisme des de Catalunya
(...) El franquisme fou un règim dictatorial i totalitari
que va afectar a tota Espanya, però a Catalunya va tenir
unes característiques pròpies, especialment intenses,
ja que el nou règim es va destacar pel seu decidit i violent
anticatalanisme. La llengua catalana fou desterrada de la vida
pública, no només de la vida oficial, sinó
de tots els àmbits que pertanyien a la més estricta
vida familiar: l’escola, els mitjans de comunicació
i les publicacions, la vida comercial, la retolació dels
carrers (de la que a més foren eliminats tots els noms
amb significat catalanista o democràtic), toponímia,
la publicitat… La bandera catalana va ser rigorosament prohibida
en qualsevol circumstància, i l’himne català,
igualment desterrat de la vida pública. Els monuments de
significació democràtica o catalanista foren desmuntats
i retirats. El mateix nom de Catalunya es va eliminar de diverses
institucions com la Biblioteca de Catalunya, convertint-se en
la Biblioteca Central (...)
(...)Una de les principals característiques de la política
franquista a Catalunya fou la repressió dels elements constitutius
de la personalitat nacional i en primer lloc, de la llengua i
la cultura. Amb la major part dels intel·lectuals exiliats
o detinguts, la cultura catalana visqué uns anys apocalíptics,
que forçar al voluntariat, el sacrifici i l'abnegació.
Només així va ser possible preservar els nuclis
de resistència cultural, com l’Institut d’Estudis
Catalans, classes de cultura catalana en domicilis particulars,
lectures privades de poesia, etc.
Inicialment es va prohibir publicar llibres en català.
Lentament es va permetre l’aparició de llibres en
català, encara que la prohibició de publicar traduccions
es va mantenir fins a finals de la dècada de 1950.
La dècada dels 60 va marcar una nova etapa en el moviment
de l’oposició al franquisme, que va anar guanyant
amplitud i incorporant més amplies capes de la societat,
així com elements de les noves generacions nascudes sota
el règim i que no visqueren la guerra civil (...)
Si voleu consultar el document complet, només
cal que cliqueu aquí
|