Títol projecte: Joan manel serrat i la nova cançó

Autor: Alba Garcia Rebollo                    Tutor: Jordi Canyameras

Centre:IES Olorda       Document: context històric de la Nova Cançó

 
 

Joan Manel serrat i la nova cançó

La Guerra Civil espanyola

Situem el treball de recerca en un context històric espanyol, entre 1958 i 1979, amb l’arribada de la democràcia a Espanya. Es tracta d’un moviment social i musical català que es forma degut a la prohibició de l’idioma de la comunitat catalana.

Totes aquestes cançons estan inspirades en el maltractament per part del general Franco i els seus seguidors a totes les comunitats amb idioma tant diferent i la vegada tant semblant al castellà.

Per poder explicar el fenomen de la Nova Cançó s’ha de comentar la Guerra Civil Espanyola.

El 17 de juliol de 1936 l'exèrcit espanyol inicià la revolta contra el govern legítim de la República. Aquest fet és conegut com “pronunciamiento” i pretenia desfer el govern republicà d’aquell moment. Com hi havia partidaris de la república i en contra aquest fet va desencadenar una guerra civil.

Aquesta guerra dividí la societat espanyola en dos bàndols. Els insurrectes i els republicans (...).

Si voleu consultar el document complet, només cal que cliqueu aquí

 




El franquisme des de Catalunya

(...) El franquisme fou un règim dictatorial i totalitari que va afectar a tota Espanya, però a Catalunya va tenir unes característiques pròpies, especialment intenses, ja que el nou règim es va destacar pel seu decidit i violent anticatalanisme. La llengua catalana fou desterrada de la vida pública, no només de la vida oficial, sinó de tots els àmbits que pertanyien a la més estricta vida familiar: l’escola, els mitjans de comunicació i les publicacions, la vida comercial, la retolació dels carrers (de la que a més foren eliminats tots els noms amb significat catalanista o democràtic), toponímia, la publicitat… La bandera catalana va ser rigorosament prohibida en qualsevol circumstància, i l’himne català, igualment desterrat de la vida pública. Els monuments de significació democràtica o catalanista foren desmuntats i retirats. El mateix nom de Catalunya es va eliminar de diverses institucions com la Biblioteca de Catalunya, convertint-se en la Biblioteca Central (...)

(...)Una de les principals característiques de la política franquista a Catalunya fou la repressió dels elements constitutius de la personalitat nacional i en primer lloc, de la llengua i la cultura. Amb la major part dels intel·lectuals exiliats o detinguts, la cultura catalana visqué uns anys apocalíptics, que forçar al voluntariat, el sacrifici i l'abnegació. Només així va ser possible preservar els nuclis de resistència cultural, com l’Institut d’Estudis Catalans, classes de cultura catalana en domicilis particulars, lectures privades de poesia, etc.
Inicialment es va prohibir publicar llibres en català. Lentament es va permetre l’aparició de llibres en català, encara que la prohibició de publicar traduccions es va mantenir fins a finals de la dècada de 1950.

La dècada dels 60 va marcar una nova etapa en el moviment de l’oposició al franquisme, que va anar guanyant amplitud i incorporant més amplies capes de la societat, així com elements de les noves generacions nascudes sota el règim i que no visqueren la guerra civil (...)

Si voleu consultar el document complet, només cal que cliqueu aquí