Títol projecte: la revolució científica dels segles XVI i XVII

Autor: Fran González            Tutor: Júlio Pérez

Centre:  Escola Sagrada Família                               Document: redacció de les conclusions

 
  revolució científica dels segles xvi i xvii

La secció dedicada a les conclusions del treball està dividida en tres apartats: l'un referent a l'eix cronològic treballat, l'atre a les interaccions i influències dels astrònoms principals i, finalment, les conclusions personals. A continuació podeu consultar cada un d'aquests punts.

1.Eix cronològic

Una revolució es un procés, i en aquest cas, la revolució del cosmos del s. XVI – XVII va ser un procés començat per Nicolau Copèrnic i finalitzat per l’il·lustre científic anglès Isaac Newton. En el següent eix cronològic podem observar el període de vida dels principals artífexs del canvi de la concepció de l’Univers.

Per poder consultar l'eix cronològic, només cal que cliqueu aquí.

2. Interaccions i influències dels astrònoms principals


a)Nicolau Copèrnic és el primer astrònom estudiat. Va propiciar un canvi enfront la concepció de l’Univers:

  • Va establir un sistema heliocèntric, on la Terra i la resta de planetes giren al voltant del Sol.
  • Va descriure el triple moviment terrestre: rotació, translació i declinació.
  • Va afirmar l’esfericitat de la Terra , així com la dels cossos celestes.
  • Es defensa del paral·laxi estel·lar augmentant descomunalment les dimensions de l’Univers.
  • Elimina l’equant (ja que trencava amb un principi universalment acceptat; el moviment circular uniforme instaurat per Platò.) (...)

b)La principal aportació de Tycho Brahe la trobem en el camp de l’observació: va realitzar un catàleg estel·lar amb 777 observacions i amb errors entre 1’ i 2’ d’arc, unes dades immillorables si tenim en compte que les va fer a ull nu. Copèrnic en les seves observacions admetia un marge d’error de 10’ d’arc.

No accepta ni les idees de Copèrnic ni les de Ptolomeu. El rebuig a Copèrnic es deu a què creu que augmenta les dimensions de l’Univers de manera exagerada només per poder garantir el paral·laxi estel·lar i el moviment terrestre. Pel que fa l’obra de Ptolomeu, la considera “confusa i poc elegant”. En conseqüència va crear un model propi a partir de les seves observacions amb les següents característiques:

  • És un sistema geocèntric on la Terra és el centre de l’Univers.
  • Els planetes inferiors (Mercuri i Venus) giren al voltant del Sol. Aquest conjunt de planetes giren al voltant de la Terra juntament amb la Lluna. Mart , Júpiter i Saturn giren al voltant del Sol. (...)

c) Kepler és un astrònom alemany defensor del sistema copernicà. Durant la seva vida va fer dos models d’Univers. En tots dos es tractava d’un Univers heliocèntric, on els planetes giren al voltant del Sol. En la seva primera obra, el Secret de l’Univers, va idear un model planetari pensant en els cinc políedres regulars. El Sol era al centre de les revolucions planetàries. Aquest primer model el va abandonar ràpidament, ja que no quadrava amb les observacions.

Més tard va publicar les tres lleis del moviment planetari, que va culminar amb el seu model d’Univers. Aquestes lleis (acceptades fins el dia d’avui) suposen el punt culminant de l’astronomia kepleriana. Les lleis del moviment són les següents:

  • Els planetes descriuen una òrbita el·líptica durant el seu moviment, i el Sol és un dels focus de l’el·lipse.
  • La línia que uneix el Sol amb el planeta descriu àrees iguals en temps iguals (trencament amb el principi platònic del moviment circular uniforme).
  • El quadrat del període de l’òrbita recorreguda al voltant del Sol, és proporcional al cub del radi que separa el planeta del Sol. (...)

d) Galileu Galilei és un científic italià, molt conegut pels tradicionals enfrontaments amb l’església. Defensa un model heliocèntric, concretament copernicà. Però no crea cap model d’Univers, ja que accepta totalment l’astronomia copernicana. L’astronomia de Galileu es centra més en intentar demostrar el moviment de la Terra i el trencament de les idees de la física Aristotèlica, ja que s’havien recuperat amb el renaixement a Itàlia. Podem destacar les següents aportacions:

  • Va descobrir que la Lluna no es un cos immutable i perfecte mitjançant observacions telescòpiques.
  • Va observar quatre satèl·lits de Júpiter entre altres observacions planetàries, i també va poder veure estrelles mai vistes, ja que va ser el primer en utilitzar el telescopi per a observacions telescòpiques.
  • Va intentar donar una explicació al moviment de La Terra al voltant del Sol mitjançant les marees (tot i que no tenen res a veure).
  • Va instaurar les noves lleis de la mecànica, dient que la força amb la que la Terra atrau els cossos roman constant. Aquesta concepció trencava amb els principis aristotèlics. (...)

e) El científic i filòsof (entre altres professions) Isaac Newton, va posar fi a la revolució copernicana. Però la fi d’aquest procés només suposava l’inici d’una nova era per a la ciència i per a l’astronomia. (...)

Per tal de consultar el document complet, només cal que cliqueu aquí

3. Conclusions personals

Si voleu consultar les conclusions personals, només cal que cliqueu aquí