| |
Els
fets de maig de 1937
El moviment a Catalunya el 19
i el 20 de juliol de 1936
La matinada del diumenge 19 de Juliol, una part de la
guarnició de Barcelona va sortir sublimada de les casernes,
d´acord amb els instruccions donades pel general Mola des
de Pamplona. L´opinió pública ja coneixia
l´aixecament de les guarnicions del Protectorat de Marroc,
iniciat el 17. Militants d´acció de la CNT-FAI i
d´altres organitzacions d´esquerres vigilaven dia
i nit els moviments de les casernes; gràcies als oficials
de la Unió Militar Republicana Antifascista el comissari
general d´Ordre Públic de la Generalitat (Frederic
scofet) tenia notícies molt precises de les actuacions
dels conspiradors.
La direcció de la revolta militar va recaure en el general
M.Goded; el pla d´acció va ser una d´un grup
de joves oficials de la Unió Militar Espanyola(UME), el
més actiu dels quals era el capità Varela, que contava
amb l´ajut de civils de dreta, falangistas, carlins, de
Renovació Espanyola; Confiats després del ràpid
contraatac militar del 6 d´octubre de 1934 i del seu fàcil
èxit, el pla de la sublevació estava mal concebut
i menyspreava la possible reacció contraria.
La Guàrdia Civil i el cos de la Seguretat i Assalt manats
pel comandant Arrondo depenien de la Generalitat, però
la lleialtat de la Guardia civil era dubtosa.Els guàrdies
civils instal·lats a Catalunya, estaven dividits en dos
tèrcies a les ordres dels coronels Brotons i Escobar (...)
Si voleu consultar el document complet, només cal que cliqueu
aquí
La desintegració del poder. La revolució
La derrota dels militars revoltats i la distribució
d´armes entre el poble, van provocar el col·lapse
total de l´administració pública.El poder
després dels dies 19 i 20 de Juliol era al carrer.Van aparèixer
comitès de barris,locals,comarcals,cada un d´aquests
tenia la sobirania del territori que controlava.
La gent amb armes actuava sense arbitrarietat;cremaven
esglésies, escorcollaven,detenien, mataven i deposaven
autoritats,eren ells la seva autoritat.Aquests comitès
que creen eren de composició molt variada, però
en general frontpopulistes però hi dominaven els grups
o les persones més radicals.
Els guàrdies d´assalt, els carrabieners,i els mateixos
guàrdies civils que havien participat en l´aixafament
de la revolta estaven cansats, i es van contagiar de la febre
revolucionària.
L´exèrcit, havia desaparegut pràcticament
de Catalunya i els seus oficials o eren detinguts o executats,
els que havien participat en l´aixecament-o estaven amagats;
excepte un petit grup de militars d´esquerra que encara
que havien actuat contra els revoltats, eren mirats amb desconfiança
i no podien fer per canviar la situació.
Si voleu consultar el document complet, només cal que cliqueu
aquí
Les milícies
Tots el grups antifeixistes amb el propòsit de fer recular
els rebels i de prendre Saragossa, important per la seva població
i també perquè era un centre obrer on predominava
a CNT; van enviar voluntaris cap a l´Aragó.La pèrdua
d´aquesta ciutat els anarquistes no l´havien paït,
encara que sota control militar, els partidaris i la gent fidel
esperaven tornar a recuperar la capital aragonesa.
Les principals columnes que van sortir de Catalunya
cap a Aragó van ser la Durruti, la Ortiz, la Aguiluchos
de la FAI i la Roja y Negra, totes amb predomini anarquista; la
Carles Marx (o José el Barrio), del PSUC; la del POUM;
la Macià –Companys, d´Esquerra Republicana
de Catalunya i d´Estat Català; la Pirinenca, formada
per joves catalanistes radical, i la Villalba, que eren soldats
de les guarnicions d Lleida, la Seu d´Urgell, Girona i anarquistes
de Barcelona (...).
Si voleu consultar el document complet, només cal que cliqueu
aquí
Les col.lectivitzacions i la política
econòmica
Desprès dels dos dies de combat, el 19 i el 20 de Juliol,
els obrers van tornar a la feina com de costum, i es van trobar
amb el fet que bon nombre d´amos havien desaparegut, assesinats,i
també altres retirats; i amb ells els gerents, directius
i alguns encarregats.
Els comitès d´empresa van omplir
el buit i es van encarregar d´organitzar el treball, amb
l´idea d´una organització d´una situació
transitòria.El que es va produí no va ser una apropiació
de les empreses, sinó una substitució amb el control
obrer.Moltes empreses mitjanes i petites en les quals el burgès
no havia fugit o no havia estat assassinat, aquest es convertia
en tècnic, cedint el control als obrers sabent que les
coses tornarien més endavant al seu lloc.
Si voleu consultar el document complet, només cal que cliqueu
aquí
La violència
El 19 i 20 de Juliol, les presons de Catalunya varen
ser ofertes i els presos van quedar en llibertat.Alguns d´aquests,
eren detinguts polítics, però la immensa majoria
eren delinqüents comuns.Les presons es van tornar a omplir,
però de persones de dreta,religiosos,de militars,de gent
de missa; o sigui, quasi tots eren o conspiradors o els havien
empresonat per les seves idees o creences.
Per els delinqüents alliberats va ser molt
fàcil aconseguir armes, i molts d´aquests es van
anar voluntaris cap al front (...).
Si voleu consultar el document complet, només cal que cliqueu
aquí
Causes de la lluit armanda entre els
bàndols antifeixistes
El protagonisme adquirit per la CNT-FAI, durant els primers mesos
de guerra, per la seva constitució en força armada(patrulles
de control, escamts de milicians etc.)i per el seu capital humà
va crear un caràcter revolucionari al procés polític
esdevingut a la reraguarda catalana que superava als principis
i defensa de la legalitat republicana.
Els partits i sindicats que estaven interessats
en el manteniment de les institucions republicanes(ERC)i els que
partien de l´agressió feixista a al democràcia
liberal aspiraven a lligar la victòria antifeixista amb
una democràcia diferent; (PSUC-UGT),van tractar de contrarestar
i assolir el poder assolit pels anarcosindicalistes i ampliar
les funcions atribucions pròpies del Consell de al Generalitat
(...).
Si voleu consultar el document complet, només
cal que cliqueu
aquí
|