Les lluites armades pel control real del poder es van succeir a diverses localitats de Catalunya de forma paral·lela es van produir onades de violència política que van desembocar en un enfrontament obert com el que es va produir a Barcelona la primera setmana de maig. Els enfrontaments van ser protagonitzats d´una banda per partidaris de la col·lectivització i, de l´altre pels petits propietaris i rabassaires defensors de la petita propietat familiar. Els que eren partidaris de la col·lectivització es van afiliar a la CNT-FAI que creien que amb el procés revolucionari havia arribat el seu moment, mentres que els que defensaven la petita propietat formaven part de la gent aliada a la UR,ERC i el PSUC que denunciaven unes col·lectivitzacions forçoses contràries als interessos dels pagesos.

Aquestes discrepàncies van provocar, enfrontaments com el de novembre el 1936 a Riudarenes i el de l´1 de gener del 1937 a la Garriga, on els pagesos van plantar cara als comitès locals controlats per la CNT-FAI. Tots dos, no van provocar víctimes i van finalitzar amb l´intervenció del PSUC a favor dels pagesos.
El 20 de març, el dirigent destacat dels rabassaires i secretari general del PSUC de Maçanet de la Selva, Jaume Brucet ,va morí assassinat.

Altres enfrontaments violents, van ser a Cervà de les Garrigues el dia 23 d´octubre del 1936,al Palau d´Anglesola el dia 9 de febrer del 1937,amb la participació de persones procedents de els patrulles de control de Barcelona i alienes al camp que van deixar un balanç de diversos morts.
També van ser víctimes, persones de compromís antifeixista inqüestionable, com el cas del tres dirigents republicans assassinats a Gràcia el dia 3 de desembre del 1936.

Els fets que van obtindre una repercussió més amplia van ser els successos del 26 de gener del 1937 a la Fatarella, on els pagesos, contraris a una col·lectivització forçosa que s´entenia com un intent de robar les seves collites, es van afrontar als comitès de la comarca de la Ribera d´Ebre; (30 pagesos van ser executats), la matança es va aturar amb l´arribada de les forces d´Ordre Públic. Tots els diaris menys la premsa anarquista va denunciar realment la sagnant repressió d´una revolta de pagesos cansats d´amenaçes i robatoris.

A Sant Martí de Centrelles les patrulles de milicians van afusellar a cinc pagesos com a represàlia per l´atac contra un cotxe de milicians que va costar la vida a uns dels ocupants L´actuació d´alguns militants i l´arribada dels guàrdies d´assalt van impedí que es produïssin més execucions.
Aquests fets, van ser uns episodis, que tenien el punt de partida amb l´esclat de la guerra i el procés revolucionari.

La violència política de finals del mes d´Abril del 1937, van resultà un presagi nefast del que esdevindria la primera quinzena del mes seguent. El 25 d´Abril, es va produir l´assassinat de Roldán Cortada, que era comunista secretari del conseller de treball i obres Públiques, Rafael Vidiella (dirigent del PSUC i la UGT).Les sospites van caure sobre la FAI i el POUM; a causa d´aquesta hipòtesi es van detenir una sèrie de gent, entre ells Lluis Cano que era militant de la CNT i exercia el càrrec de conseller municipal de Defensa de l´Hospitalet de Llobregat, però finalment no es van trobar proves que l´impliquessin.

El 27 d´abril un altre succés violent va mostrar les tensions a la reraguarda la localitat frontera de Puigcerdà va tindre lloc un enfrontament armat entre els anarquistes que controlaven la zona i les forces d´Ordre Públic; el balanç de morts va ser tres faistes morts.

Malgrat l´acord de dissolució de tots els comitès de milícies i comitès locals, pres pel nou Consell de la Generalitat el 9 d´octubre del 1936, la multiplicitat de poders continuava a Catalunya. Aquesta multiplicitat acompanyada amb el descontrol sobre l´armament va generà una sèrie d´incidents armat protagonitzats per milicians que van provocar la mort de membres dels cossos de seguretat(guàrdies civils, guàrdies d´assalt agents d´inestigació etc.).
Una delegació dels cosssos de seguretat va demanar al president Companys la dissolució dels comitès i els escamots armats.

L´1 de març del 1937, es va aprovar aquest acord i per aquest es va crear un únic cos de seguretat. L´oposició de les patrulles i els escamots militars, que lluitaven per mantenir uns espais de poder conquerits a partir del procés revolucionari mantinguts amb la força e les armes no es van fer esperar.

Malgrat els múltiples requeriments del Consell per desarmar la reraguarda, va provocar que hi hagués més armes que abans.
La pretensió va provocar que hi hagués un sol cos de seguretat sota control de la Generalitat; aquest fet implicava el desarmament tant dels individus(ciutadans)com dels col·lectius (partits i sindicats),aquest desarmament era percebut pels anarquistes i els poumistes com un intent de desarmar la revolució

Els enfrontaments a Barcelona

La repressió política sobre el POUM

La repressió després dels Fets de Maig

Les conseqüències polítiques

La política de la Generalitat després dels Fets de Maig