Identificació dels termes joc popular i joc tradicional:

-Joc popular és el que està molt arrelat a una determinada zona i els habitants d’aquell lloc el practiquen habitualment, ja sigui en general o un sector concret de la població.
Popular significa que pertany al poble, el que amb les seves característiques, creences i estil de vida l’han incorporat a la seva vida quotidiana.

-Joc tradicional son aquells que els coneixem des de sempre que han perviscut al llarg del temps i que s’han transmès de generacions en generacions.
D’aquesta manera son jocs tradicionals aquells que han sofert un procés de transmissió i que han tingut continuïtat duran un determinat període històric.

-Joc Tradicional No Popular: Joc practicat per les generacions més velles, però que actualment no és practicat per els habitants del poble.

-Joc Popular No Tradicional: Joc no protagonitzat perles generacions més velles i practicat recentment pels habitants de la localitat.

-Joc Popular i Tradicional: Joc que practicaren les generacions més velles i també protagonitzat per un conjunt representatiu dels habitants actuals del poble.


ELEMENTS QUANTITATIUS DEL JOC

- Els protagonistes: En tot joc, els jugadors tenen un funcionament específic. I per cada els participants del joc tenen unes característiques diferents. Es important saber si un joc es masculí femení o mixt; si es protagonitzat per infants, jove, adults o per totes les edats. I en definitiva en quines condicions (numero freqüència, classe social.. ) accedeixen els que volen participar.

- El terreny de joc: La situació de la zona, en algun joc pot ser contínuament improvisat i canviat. El lloc de practica del joc també pot indicar en quina situació es trobaven: al costat de l’església(jocs relacionats amb la religió) , a les afores del poble (relacionats amb l’activitat laboral), en llocs amagats(amagant-se de poders polítics) ...

- L’emplaçament temporal: hi ha jocs que es practiquen en un moment concret de l’any, del mes, de la setmana o en una estació de l’any. No tots els jocs es poden practicar en un moment improvisat, sinó que molts necessiten unes característiques especifiques (a la nit, que estigui plovent, que faci bon temps, que hagi neu...).

- Els materials: La gran majoria de jocs populars precisen l’utilització d’objectes, i en alguns casos aquests son manipulats durant el joc per a que sigui mes fàcil guanyar un joc o per fer el seu funcionament més senzill. En algunes ocasions els materials son fabricats per els propis protagonistes dels jocs.

- L’aposta: Entre jugadors, entre espectadors o entre jugadors i espectadors. L’emoció del desafiament a guanyar o perdre diners o propietats, es el causant de les apostes que al llarg del temps s’estan perdent.

(La litúrgia de les bitlles, Pere Lavega)

ELEMENTS QUALITATIUS DEL JOC

- Voluntari, lliure: Cap dels protagonistes es troba obligat a jugar, d’aquesta forma el joc és més autèntic perquè juguem quan ens apeteix, a qualsevol lloc i a qualsevol moment.

- Divertit, agradable, alegre, satisfactori: El joc és una activitat que ens agrada a tots i que ens aporta records molt agradables, degut a que sempre és sinònim de passar-s’ho bé.

- Espontani, instintiu, irracional: Quan juguem ens oblidem de la formalitat i la serietat, i de cop ens lliurem a aquesta pràctica tan agradable. D’aquí que de vegades sentim algun crit o fem un salt d’alegria deixant-se portar per l’emoció d’haver fet una bona jugada o guanyar una partida.

- Gratuït, improductiu, intranscendent: Generalment el joc suposa una activitat momentània que reuneix un grup de persones que volen passar-s’ho bé sense obtenir res a canvi. Aquesta condició permet que puguin jugar entre ells participants de tots tipus.

- Incert, fluctuant, aventurer: Al començar un joc generalment no coneixem el resultat final, ens resulta pràcticament encertar tot el que passarà. Per aquest motiu, la incertesa de les nostres actuacions i intervencions, ens introdueix a cadascun de nosaltres a una aventura que, tot i què es repeteix el mateix joc amb les mateixes persones, serà diferent el resultat en cada ocasió.

- Ambivalent, oscil·latori: En el joc poden tenir lloc coses molt distintes, per exemple saltar d’alegria per haver fet una bona passada i acte seguit lamentar-se de no haver interceptat amb certesa una passada d’un contrari. En el joc estem contínuament contrastant emocions i situacions.

- Compromès, intencionat, conscient: Quan juguem cada protagonista es veu obligat a prendre decisions, a interpretar les situacions en que es troba i oferir una ràpida resposta mitjançant alguna acció. Per tant s’ha d’estar molt atent al desenvolupament del joc.

- Estètic, creatiu: Tot joc genera un ordre entre els protagonistes que permet que aquests s’entenguin entre ells sense la necessitat de comunicar-se oralment. A més cada joc te unes característiques molt diferents, per això cada joc té la seva pròpia estètica i la seva pròpia harmonia. Aquesta característica ajuda a que no tan sols es diverteixin els que estiguin jugant, sinó que al mateix temps sigui agradables per als que u observin.

- Fantasiós, simbòlic, fictici: Al jugar ens introduïm en un món ple de personatges ficticis i d’accions que no corresponen amb la vida real. Aquesta dimensió simbòlica ens permet penetrar en un ambient que difícilment apareix en altres escenaris amb tanta intensitat.

- Seriós, necessari, solemne: Per a la persona que participa realment en un joc, en aquell instant, el més important és tot el que esdevé en aquella pràctica. El que passa fora del joc i els problemes s’intenten deixar en un segon pla. Aquesta característica ens confirma que la vertadera importància i serietat del joc es troba a l’ànima del jugador.

- Reglat, normativitzat: Quan s’especifica que tot un joc té regles, ens referim al conjunt d’aspectes que estableixen unes condicions dintre de les quals els protagonistes poden actuar en igualtat de condicions i circumstàncies. D’aquesta forma les regles acostumen a delimitar aspectes tan rellevants com les característiques del espai del joc, la forma d’acabar-se, la manera d’utilitzar un objecte o la forma en que ens podem relacionar amb els demés, ja que hi ha jocs en que se realitzen amb companys, altres amb adversaris i altres amb ambdós.

(“Juegos y deportes populares tradicionales”, de Pere Lavega, y “Juegos populares, propuesta practica para la Educación Física” de Ana Marín…)

CANVIS DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ

A la població de Maials el joc del “palet” al llarg del temps a sofert bastants canvis tot i ser un joc simple. Alguns d’aquests canvis s’han produït per tal d’augmentar la dificultat, variant el seu espai de joc i algunes de les seves normes perquè al mateix temps fan el joc més interessant.
El que era el objecte utilitzat fa setanta anys ,el pal, que donava el nom al joc, actualment no s’utilitza. En el seu lloc s’usa una pedra una de les raons és perquè es més fàcil de trobar i és té més a mà. Una altra de les raons podria ser que quan s’utilitzava un pal era més fàcil tirar-lo on volies i era molt senzill acabar el recorregut. Amb la pedra s’amplia la dificultat i passa a haver-hi més competència un al·licient que fa que aquest joc és continuï practicant avui en dia.

CANVIS D'UN MUNICIPI A UN ALTRE