La fusió nuclear i l'iter

Un nou mite nuclear: l’ITER

l’ITER són les sigles en anglès de Reactor Termonuclear Experimental Internacional. Sota aquestes sigles s’aplega un programa de recerca internacional per demostrar la viabilitat científica i tecnològica de la fusió nuclear per confinament magnètic. Alhora, aquest experiment vol proporcionar la informació científica i tecnològica necessària per al desenvolupament d’un reactor de fusió nuclear de demostració (anomenat DEMO).

L’experiment pretén fer durar la fusió durant uns 100 segons, per permetre que les partícules d’Heli, resultants de la reacció de fusió, siguin la font dominant de calor i que la potència de fusió sigui de l’ordre de 100 MW. Avui ni tan sols se sap si es podrà fer funcionar de forma continua. Un dels objectius de l’ITER es aprendre a controlar el cicle del triti.

L’ITER serà una instal·lació experimental que porta associada una descomunal inversió (o un enorme malbaratament, segons com es miri). Primer es va anunciar una quantitat de 3.700 milions d’euros en deu anys i posteriorment s’ha augmentat fins a 4.500 milions d’euros (3.500 milions per a la construcció al llarg de 10 anys, més 700 milions de costos associats), a més a més d’uns costos d’operació d’uns 220 milions d’euros durant 20 anys).

3.1.Breu història del projecte ITER

Les investigacions sobre la fusió nuclear van començar més o menys a la meitat del segle passat. El principal problema dels primers tokamaks va ser el volum del plasma. El plasma es pot desviar a la menor oscil·lació i, per tant amb un volum petit no es podria arribar a produir-se la ignició.

El projecte ITER es va constituir l’any 1970 quan van començar els estudis per construir un reactor que produeixi energia elèctrica en un futur i que tingui un volum del plasma molt més elevat.

El naixement polític d’aquest projecte va ser l’any 1985 quan el president rus Gorbatxov va proposar al president americà Reagan l’elaboració, a nivell internacional, d’un projecte experimental de fusió controlada. El projecte fou llançat baix els auspicis de l’Agencia Internacional d’Energia Atòmica (AIEA).

Els primers estudis van començar en 1988 amb la col·laboració de quatre socis: Estats Units, Unió Soviètica, Japó i Comunitat Europea. La fase de disseny detallat, anomenada EDA (Engineering Design Activities), va començar l’any 1992 i va finalitzar el 1998, any quan es va decidir la construcció de l’ITER.

En els següents anys es van proposar quatre emplaçaments pel reactor nuclear: el primer va ser Canadà que va proposar construir-lo a Clarington, prop de Toronto, Ontario. El 5 de juny del 2002 s’hi van afegir tres altres ofertes: dues de la Unió Europea, una a Cadarache(França) i un altra a Vandellòs(Espanya), i una de Japó, a Rokkasho-mura, a la prefectura de Aomori. L’any passat, però es va optar per situar aquest projecte a Cadarache a França.