| rehabilització eqüestre
Hipòtesi
Com tots els treballs de recerca, el meu també es basa en una hipòtesi. Aquesta és comprovar que la rehabilitació eqüestre millora la qualitat de vida dels pacients que la practiquen.
Metodologia
En aquest treball he intentat tractar tots els aspectes relacionats amb el tema escollit. Pot ser, per això, m’he vist obligada a canviar el nom del treball i així poder arribar als racons que potser no hi arribava d’altres maneres.
He partit de zero, és a dir, el meu contacte amb el món dels cavalls ha estat mínim al llarg de la meva vida.
He partit d’una motivació: per a mi cada cosa era nova i igual d’important. Per això he trobat interessant reflectir-ho, tant en una part teòrica com en una part pràctica.
Parts del treball
Part teòrica
Com ja he dit, jo no sabia res sobre la rehabilitació eqüestre. Em vaig interessar en el tema per curiositat: havia sentit a parlar i m’agradava el que tractava, tan per al que fa a l’animal, com a la teràpia en sí. Vaig començar a buscar informació i documentació sobre el tema que em pogués afirmar o, per contra, negar la meva hipòtesi proposada.
Aquesta part per a mi ha estat la més complicada. La rehabilitació eqüestre és una pràctica coneguda a diferents part del món, però de teoria no se’n troba gaire. Només se n’ha fet una tesi, l’any 1960 a França, no hi ha traduccions ni se’n troba cap exemplar. Per aquest motiu m’era impossible consultar-lo. L’únic llibre que tractés i es centrés en el tema de la rehabilitació eqüestre va ser un petit llibret que em van fer arribar al tutor on-line que em van assignar. Per mala sort, la seva informació era molt limitada. Altres llibres només tractaven l’equitació des del vessant esportiu, o com a teràpia alternativa, però sense abordar-ho de forma científica, cosa que a mi em semblava bàsica pel treball. La part teòrica que es troba al treball ha sigut informació trobada per internet o bé, definicions i/o explicacions que m’han donat els diferents experts en la matèria que he consultat.
Part pràctica
A l’investigar una mica en el tema vaig observar que la rehabilitació eqüestre s’utilitza en tres problemàtiques diferents. En aspectes psíquics, en uns altres de físics i en aspectes de dificultat en la integració social. Per això he fet tres pràctiques. Una tracta el vessant de la dificultat d’integració social (visita al Centre “Sac Xiroi”), una altra tracta els vessants de les discapacitats físiques i psíquiques (visita a la “Fundació EQUUS”).
He de destacar que totes les fotografies fetes als centres visitats han hagut de ser preses indirectament. És a dir, mai he pogut fotografiar a un usuari, però sí les instal·lacions i els cavalls i animals.
En una tercera pràctica, complementant la part teòrica, en descobrir l’existència d’estudis superiors relacionats amb el tema, m’ha semblat rellevant entrevistar a la Cap d’estudis dels Estudis de Fisioteràpia a Gimbernat, especialitzada en hipoteràpia, Teresa Xipell. D’aquesta manera he pogut informar-me de la formació i el camí que han de seguir els especialistes i professionals en rehabilitació eqüestre.
Com a part del treball també he fet una pàgina web, que estarà penjada a internet perquè qualsevol usuari interessat en la matèria li serveixi com a font d’informació i consulta.
|