La recerca no ha estat fàcil, no per no poder anar a llocs o bé per no haver pogut contactar amb algú, si no davant la problemática del meu temps disponible per poder-ho fer, ja que amb les hores de feina i les de institut era pràcticament impossible que em surtis un treball una mica digne. Però finalment puc dir que he tingut la sort de trobar-me molta gent disposada a explicar-me la seva història, encara que se han quedat al tinter entrevistes amb la Rosa Torán, historiadora, o bé Joaquim Valcells i Enric Marco, supervivents del camp de Mauthausen així com el testimoni d´un republicà que vaig extreure del arxiu municipal per la memòria històrica d´Hospitalet. Tot i aixó he pogut visitar la associació “Amical de Mathausen”, al carrer Sil de Barcelona i parlar amb integrants de la mateixa, el quals tenien moltes coses per explicar, així com anar a visitar a la periodista Montse Armegou a la seva casa de Viladecavalls, amb la qual estic molt agraida per haver-me atès.

També han sigut moltes visites a la Biblioteca Montserrat Roig, de Sant Feliu, com infinitat de consultes per internet .

I vet aquí el meu treball, amb el qual el que he intentat explicar una mica els origens del que va passar, així com mostrar la part humana a través de les entrevistes que he elaborat.

Per recolzar aquesta informació, també he realitzat un video amb les entrevistes, en el qual he volgut mostrar diferents tipus de generacions, perquè m´expliquessin les seves vivències. Així doncs en el video ens trobem a la Antonia Garcia, que va ser al tren que es dirigia a Mauthausen i la qual es va salvar, seria la primera generació; la Maria Lluisa Villalba, que ens explica com el seu pare va sobreviure a un camp de concetració, la segona generació; la Montse Armengou, que representa el que han aportat els mitjans de comunicació, i com a últim testimoni l´Agustí Marco, nét d´un republicá exiliat, que representa la tercera generació.

També he elaborat unes 45 enquestes per saber el grau de coneixement sobre el tema. He pogut adornar-me que malhauradament es desconeix molt sobre els exiliats espanyols a camps nazis i que és ara quan es comença a fer una mica de soroll sobre el que va passar .

D´aquesta manera finalitzo el meu treball, on m´agradaria destacar l´importància de l'existència de molts exiliats espanyols que van patir infinitats de tortures a els camps nazis, els que van poder sobreviure, així com els que es van quedar, els quals es mereixen una mica de reconeixement per la nostra part i que aixó es tan fàcil de poder-los oferir com és no deixant que caiguin en l´oblit.