Un cop finalitzat el treball i tenint una visió des de més a prop del que és la contaminació acústica, què provoca i haver-lo mesurat d’una manera directa, en definitiva, ser-ne més conscient; la primera cosa remarcable que m’adono és que la meva percepció del soroll no és la mateixa, tinc una major sensibilitat degut a què ara soc molt més conscient del soroll que m’envolta, fins aleshores sorolls que no els sentia, o més aviat passaven desapercebuts per a mi, ara s’han convertit en pertorbadors de la meva vida quotidiana.

Tinc una visió molt més crítica vers a ell i sorolls que abans tolerava inconscientment tot i no ser agradables, ara ja no els suporto.

Per això remarco que la sensibilitat vers a ell, que encara no està en el criteri de tothom, és un fet clau ja que això provocaria més consciència i respecte. Tot i això ser-ne conscient, no és sempre un fet positiu ja que això implica també estar-ne més pendent i alhora obsessionar-se i percebre més soroll de l’existent, hem de conscienciar-nos però establint límits.

Desprès de la recerca d’informació per poder arribar a una definició del que pròpiament és el soroll, una se n’adona de la complexitat d’aquest i què és objectiu, ja que no podem negar la seva existència, però per contra al no ser perceptible per la vista o pel tacte, només per l’oïda, fa que es quedi en un concepte abstracte del que no existeix un prototip que digui que és exactament.

Un fet que fa que sigui de difícil disminució és que existeix una manera de pensar que el soroll és sinònim a alegria, positivisme, gresca... on un va lligat amb l’altre i ver allò que és silenciós es relaciona amb l’obscuritat, la mort... Per això, el soroll, en alguns casos, es crea la necessitat de produir-ne ja que és un fet propi de la nostra cultura que ve amb molts anys d’història. I el creem, també, perquè l’absència de soroll ens crea un cert tipus inquietud i incertesa.

Els extrem mai són bons, ni el soroll excessiu ni el silenci absolut. Per això la millor forma d’afrontar l’impacte sonor és trobar un nivell intermedi, suportable per a tothom, ni massa ni massa poc, ja que em d’admetre que l’absència d’aquest és impensable i inevitable.

És un fet amb el qual hem de conviure i que en molts casos és la resultant del moviment dels cossos i entra dins la normalitat de les activitats que realitzem contínuament, mentre que perquè hi hagués silenci seria un fet artificial no propi de la natura, ja que el món que ens envolta està format per milers de sons i sorolls naturals. El que passa és que a vegades es comporta com un vici, quan més n’hi ha més en creem perquè no ens sentim.

El que hauríem d’arribar seria a un equilibri de presa de consciència per tal de no arribar a un futur pròxim amb uns nivells insuportables i poder així evitar sorolls innecessaris.

Intentant donar resposta a les hipòtesis plantejades, es pot concloure que el soroll no és només quelcom molest o desagradable, sinó un perjudici acumulatiu que posa en alerta la nostra salut amb el qual a la llarga pot ocasionar-nos molts tipus de traumatismes tant psicològics com físics, en els que la orella no és la única que en surt danyada.

Per últim, deixo constància que el soroll és un problema actual que ens afecta a tots i perquè això vagi a una millora, hi hem de contribuir tots de manera individual però també s’han de conjugar un seguit de factors econòmics, socials i polítics que faran que a nivell col·lectiu es pugui apreciar.