En la part pràctica que he portat a terme he volgut analitzar el soroll que hi ha a Mataró. Per això he mesurat en uns punts concrets, els quals formen part dels indicadors de Mataró, per tal de poder comparar-ho amb els indicadors dels anys anteriors i elaborar un petit estudi del soroll existent en la nostra ciutat. Les mesures que he pres es fan constar com any 2005.

1. DEFINICIÓ DELS PUNTS MESURATS

 Des de l’any 1997 s’ha realitzat un seguiment de l’evolució dels nivell de soroll en 10 punts de la xarxa viària de la Ciutat de Mataró. Aquest 10 punts varen quedar determinats per l’auditoria realitzada a la ciutat.

Tot i que durant els anys anteriors s’han realitzat mesures de deu punts concrets de tota la zona mataronina, considerant principalment els punts exteriors al municipi, encara que també i com a comparació, s’han agafat alguns punts interiors. Però a causa del desenvolupament de la ciutat i en l’actualització dels mateixos punts s’ha considerat, degut a la zona construïda en els últims anys, ampliar en 3 nous punts de mesura situats a prop de la Plaça Itàlia. On actualment els indicadors formen un conjunts de tretze punts:

2. TREBALL AL LABORATORI

 Al treball de laboratori he utilitzat també l’eina de treball RION per bolcar les dades del sonòmetre i he realitzat una base de dades corresponent a aquest apartat.

Rion NL-18

També cal destacar l’estudi de les dades obtingudes així com l’anàlisi de dues formes diferents de calcular l’indicador global. Està calculat 1 realitzant la mitjana aritmètica i de manera logarítmica, degut a que no hi ha un sistema clar de com s’ha d’elaborar.

No obstant considero important remarcar que el càlcul dels indicadors s’adiu més amb la mitjana aritmètica que no pas amb el càlcul logarítmic.

Quant es calculen valors de pressió sonora en un punt determinat i es pretén donar un nivell equivalent, és indubtable que el mètode ha de ser logarítmic i així es realitza el càlcul del nivell equivalent de cada un dels punts. Però quant es tracta de donar un valor representatiu del conjunt i per tant donar un número capaç de ser extrapolat a altres punts del territori, el més correcte és realitzar la mitjana aritmètica, ja que en el càlcul logarítmic els valors més alts contribueixen més en el resultat i això pot distorsionar l’interpretació física del valor obtingut.

3. EVOLUCIÓ DEL SOROLL A LA CIUTAT DE MATARÓ

El fet que durant els últims anys s’hagin realitzat estudis sobre el soroll de Mataró per mitjà d’indicadors ens permet comparar i observar l’evolució d’aquests al municipi i poder determinar si el nivell a que estem sotmesos és com a mínim acceptable. Per aquesta raó s’han confeccionat gràfiques de cada punt de mesura comparant-les amb les d’anys anteriors.

El leq 2 des de l’any 1997 fins 2005:

La gràfica corresponent:

Amb les dades experimentals preses dels 13 indicadors del 2005, com es pot veure en les gràfiques que s’adjunten en l’annex 1, constato que, tot hi tenint present les limitacions i l’error assumit de la mesura, el soroll present a Mataró ha disminuït, i per tant, està camí de la millora, tot i que encara aquests límits podrien estar més baixos. Però ja és un pas respecte anys anteriors. Si seguim així, actuant en contra i contribuint a l’esforç conjunt obtindrem encara resultats més satisfactoris que beneficiaran la nostra vida col·lectiva i individual.