11-S, un any abans i un després

El que trobareu a continuació són fragments de les respostes que els diversos partits polítics van donar a cada una de les preguntes platejades. Si voleu consultar el document complet, només cal que cliqueu aquí. El llistat que hi ha a continuacio mostra qui han estat els entrevistats i a quin partit polític pertànyen:

1. Comunistes

Juan Medina
Membre del Secretariat del Partit dels Comunistes.

2. Convergència Democràtica

Marc Guerrero i Tarragó
Coordinador General
Secretaria Executiva de Relacions Internacionals.

3. Iniciativa

Toni Almarcha
Membre del Secretariat del Partit d’Iniciativa.

4. PP

Jordi Baesa
Joventuts del partit popular

5. PSOE(PSC)

Maria Badia i Cutchet
Secretària de Política Europea i Internacional del PSC
Diputada al Parlament Europeu del PSC

Entrevistes:

1- Creu que els atemptats de 11-S es podrien haver evitat? De quina manera?

Comunistes:

Des de el punt de vista de la seguretat, no sóc cap especialitat, però per lo que s’ha dit i s’ha publicat després del 11-S, sembla que els serveis de seguretat nacional dels Estat Units no van funcionar com tenien que funcionar havien informacions, segurament si haguessin funcionat el serveis de seguretat i serveis secrets es podia haver evitat. Desde el punt de vista tècnic i policial.Des de el punt de vista polítics la cosa es diferent, segurament també 11-S te que veureamb la política internacional de Bush.


PSOE(PSC):

La Comissió creada pel Congrés dels Estats Units a finals de 2002 perinvestigar els atacs de l’11-S va considerar en el seu informe final fet públic al juliol de 2004 que els serveis secrets nord-americans no van entendre la gravetat de l’amenaça terrorista, no van saber coordinar-se i, en aquest sentit, demana la seva reestructuració. Resulta molt difícil pronunciar-seespecíficament sobre si hagués estat possible prevenir els atacs.

2- Quines creus que van ser les raons d’aquest atemptat?


Convergència Democràtica

Al Qaida es basa en el fonamentalisme islàmic i religiós que intenten destruir els valors democràtics d’Occident. Això es veu tant en el 11-S i 11-M que són atemptats contra democràcies Occidentals. L’ 11-S és com el lloc de referència del món capitalista.



PP

Crec que els objectius de tots els grups islamistes són les democràcies dels estats lliures, els nostres sistemes de vida. Ho justifiquen amb els arguments com són que ens acusen de no creure en la religió. L’opinió és de profund odi ja que aquí hi ha llibertat religiosa i ells no ho toleren. Són fanàtics. Per a ells introduir conceptes democràtics als seus valors posaria en perill el seu estatus predominat de les seves comunitats religioses. Per això són reticents a que s’implanti un sistema democràtic i ho justifiquen dient que Occident els intenta oprimir. Primer miren l’objectiu interessat des d’un punt de vista econòmic. Bin Laden ve d’una família rica i és promotor d’un grup terrorista. No té arrels de pobresa però té arrel política en les societats més desemparades. Els suïcides són un fort component de la intel·ligència, intenten el reconeixement entreels seus, ser un grans herois fins al punt de la mort com Atta, la seva fe superava tot. Però entre aquests suïcides sempre hi ha excepcions perquè es més comprensible que ho facin persones que no tenen recursos i no estan formades. Per a ells el més important és la fe. El compromís de les democràcies és intentar introduir la separació de poders, sigui quin sigui el mètode.

4- Què opina el seu grup polític sobre el grup terrorista de Al Qaida?

Iniciativa

Condemnem tot tipus de terrorisme. Considerem que totes les persones poden defensar les causes que vulguin, sigui justes o no; per exemple, podem considerar defensar políticament a ETA o no , o defensar a una altre grup polític, però el que no acceptem és que els conflictes es resolguin amb violència, com ETA ,Al Qaida , o qualsevol grup terrorista, que el que fan és imposar la violència a la política. Creiem que el conflicte s’ha de solucionar amb el diàleg i no amb la violència.

PSOE(PSC)

Estem d’acord amb allò que es disposa a vàries resolucions de les Nacions Unides i de la Unió Europea sobre aquest grup terrorista. Se l’ha de combatre des de la legalitat, la democràcia i la cooperació.

6- Creu en la possibilitat de què EE.UU. posés l’excusa del terrorisme per controlar els països amb petroli?

Comunistes

Efectivament, l’excusa del terrorisme li esta servint a Estats Units per controlar tota la zona no només pel petroli sinó pel tema del gas, com a Afganistan. Tota la geopolítica del govern de Bush es dominar el món en concret aquesta part del món, d’Àsia central fins a l’orient Mitja, es una excusa de política internacional; des de el punt de vista intern li serveix per controlar més a la societat civil amb un retrocés dela democràcia en Estats Units.

PP

Típica excusa dir que hi ha interessos econòmics. No defenso als EE.UU. però si fos així només surt d’Iraq un 10% de petroli. Però crec que Iraq s’ha d’administrar el seu petroli, explotar-lo ell mateix i donar els permisos a les empreses.

7- Està d’acord amb la postura que Espanya va mantenir al costat dels EE.UU. durant els primers mesos?

Convergència democràtica

No, en contra totalment. Espanya ha d’estar amb els països Europeus, hem de estar lligats a Alemanya, França etc..., Ara bé amb EE.UU. hem de tenir una bona relació perquè és la primera potència i és un país democràtic i, per tant, hem de col·laborar amb ells, per millorar la democràcia arreu del món.

PP

És va vendre una història. Dels vint-i-cinc Estats de la Unió Europea que van donar suport a la intervenció (com va dir el propi govern de Zapatero va ser legal), són més els països de la llista que estaven a favor de la guerra que en contra. Estic d’acord amb la posició que era legal i necessària la guerra. Una dictadura de menys no esta malament mai.


PSOE(PSC)

El govern del Partit Popular va actuar amb prepotència i en contra de l’opinió de la ciutadania a qui representa. El president Aznar va interpretar la seva victòria electoral com un xec en blanc i va donar suport a una guerra il·legal sense l’aprovació del Congrés dels Diputats, acabant amb el consens forjat al llarg de la història democràtica del país. D’altra banda, va trencar els tradicionals lligams que la política exterior espanyola mantenia tant amb el món àrab com amb Amèrica Llatina. Espanya va perdre el paper que tenia de referent en el marc de la Unió Europea, en relació a l’establiment de vincles amb aquestes zones, i que va demostrar amb l’impuls del Procés de Barcelona. A més a més, va actuar amb irresponsabilitat en posar en perill l’estabilitat de la Mediterrània i de la regió del Pròxim Orient, la banda de la unitat de la Unió Europea, propiciant, juntament amb el Regne Unit, una de les més profundes crisis des de la seva fundació. En aquest sentit, en comptes de posicionar-se al costat d’Alemanya i França, tradicionals motors europeus, i d’abanderar l’autèntica voluntat comunitària, Espanya va actuar al marge de la Unió, impedint l’acord en el seu si.

(...)