| Suggeriments del tutor virtual Mira aquests documents, pot que et trobis mes ideas
i camins en la teva recerca... |
||||
| |
||||
| La Revolució
científica http://www.upf.edu/materials/fhuma/revolucio/principal/revolucio3.htm La comunment anomenada "revolució científica" abraça des de finals del s.XV i principis del s.XVI fins a finals del s.XVIII i principis del XVIII i es dóna a Europa, especialment a Itàlia, França, Alemanya i Anglaterra. Bernal divideix en tres etapes aquest període: la primera, 1440-1540, on destaca l´aportortació de Copèrnic amb el seu model astronòmic, alternatiu al ptolemaic; una segona, 1540-1650, on subratlla el reforçament del model copernicà per part de Galileu i Kepler i l´aparició de nous mètodes experimentals. Dins d´aquesta segona etapa, apareixen filòsofs com Bacon, a Anglaterra, i Descartes, a França. A la tercera fase, 1650-1690, apareixen les societats científiques i científics com Boyle, Hooke, Huygens, Leibniz o Newton. En la revolució científica del s.XVII, es desenvolupen sobretot els camps de la mecànica i l´astronomia, camps que es fusionaran en el model astronòmic i natural newtonià, que es basava en l´acceptació d´una llei del moviment dels cossos aplicable tant en l´àmbit terrenal com en el celestial: la llei de la gravetat. La matemàtica experimenta també un gran desenvolupament, especialment perquè apareix un nou esperit, explicitat per Gal·lileu, que demana una correspondència entre teoria i experiència i que permetrà l´elaboració d´una nova imatge del món quantitativa, secular i infinita, contra una d´antiga que prové de la tradició aristotèlico-ptolomeica qualitativa, teològica i limitada. Kepler ja s´adonà en el seu estudi sobre l´univers que estava tractant amb processos infinitesimals. |
||||
L'arrel
de la revolució científica: orient L´evolució de la cultura científica europea al llarg dels segles precedents a la revolució copernicana está intimament lligada a les característiques de la ciència àrab, només perquè algunes idees científiques d´Orient van ser assimilades per la cultura europea sinó també per la tasca de traducció, gràcies a la qual ens han arribat molts dels coneixements de l´antiguitat |
||||
|
|
||||
Precedents
de la revolució científica Fins al final de l'edat mitja (en segle XVI) la visió de l'univers es va caracteritzar per la teoria geocèntrica imposada per l'astrònom Ptolomeu. Nicolàs Copèrnic,un capella polonès va crear la seva teoria: el Sol és el centre de l'univers i la terra fa un moviment de rotació i de trasl.lació sobre ell,la teoria heliocèntrica. Aquesta teoria contradeia les idees de l'església i va haver-hi pol.lèmica respecte a ella.Això comportava un nou estudi sobre la vida i el coneixement científic.Per això dir que a partir del segle XVI es posen les bases de la revolució científica. |
||||
La
Revolución Mágica Una de las más importantes fuentes del empirismo de la Revolución Científica se encuentra en la tradición mágica y su influencia queda manifiesta en los trabajos de un gran número de áreas. El reconocimiento de tal influencia ha generado un gran debate puesto que muchos historiadores de la ciencia han rechazado aceptar que algo que había sido tachado de irracional hubiera tenido impacto alguno sobre la ciencia que se desarrolló en esa época. Estos argumentos están basados en meros prejuicios o en un fallo en la comprensión de la complejidad y riqueza de la tradición mágica ya que no se puede hacer un análisis retrospectivo acertado si no tenemos en cuenta que las características que actualmente asociamos a la magia no son las mismas que caracterizaban a la tradición mágica del Renacimiento.(...) |
||||
El nuevo milenio Milenio, Nuevo, paso del segundo al tercer milenio
de la era cristiana que ha originado reflexiones y efectos en la psicología
colectiva en muchos países. No obstante, la llegada de un "nuevo
milenio" no es más que una convención cronológica
propia del calendario de la cultura occidental. Tiene que ver con la llamada
era cristiana, que comienza a contar desde el año en el que se
supone que nació Jesucristo. Otras culturas, como el islam, establecen
un año diferente para el comienzo de su era y, por lo tanto, según
su calendario no están a las puertas de un nuevo milenio. |
||||
