Per triar un altre tema o tornar a la pàgina principal, dirigeix-te al FINAL d'aquesta pàgina.
El Polimorfisme molecular d'una població és el repertori de variants moleculars (en última instància proteïnes i àcids nucleics) existents entre els individus d'una mateixa població. Parlar de polimorfisme molecular de les poblacions en general és parlar de Genètica de poblacions, ja que aquesta part de la genètica descriu i interpreta els canvis genètics en les poblacions els quals són els elements sobre els què actua la selecció natural. El fet que existeixi polimorfisme molecular en una població significa que per a un mateix locus (si parlem de gens, què és la base a la que es va a parar gairebé sempre) tenim unes determinades variants a les que es pot atribuir unes freqüències segons la seva proporció de la seva presència en aquest locus per a tots el individus d'una població (és a dir, no existeix una sola variant amb una freqüència de 1 a la població, n'hi ha més). El polimorfisme molecular és indispensable per l'evolució biològica, ja que les variants genètiques asseguren un ventall de possibilitats d'adaptació davant noves pressions selectives; de fet es podria definir evolució com el canvi genètic en les poblacions.
Com va dir Theodor Dobzhansky, el principal problema de la Genètica de Poblacions és la descripció i explicació de la variació genètica dins les poblacions. Estimar això resultava força difícil fins la Revolució Molecular de la Biologia (és a dir, fa poc temps). Pertant la Genètica de Poblacions s'ha vist molt beneficiada per les tècniques moleculars. També cal destacar que la Genètica de Poblacions es la branca de la Biologia amb major contingut teòric. Li és molt necessari per explicar el compotament dinàmic de les poblacions. A més requereix una relació molt estreta entre dades empíriques i teòriques. Sovint s'entèn com una teoria de forces: migració, mutació, deriva genètica i selecció natural actuarien com a forces sobre una població determinant un cert polimorfisme molecular en ella. La selecció natural és l'única d'questes forces que té direccionalitat, és a dir, és adaptativa, indueix un canvi en la població cap a la forma més adaptada.
Defensa que les variacions moleculars què podem apreciar en les poblacions són totes fruït de la selecció natural, són totes adaptatives.
Va ser enunciada per M. Kimura. Defensa que les variacions moleculars són neutres des del punt de vista de la selecció, això és, la variació s'explica solament per dos mecanismes: la mutació i la deriva genètica. Aquesta hipòtesi fa referència a les variacions moleculars, no als caràcters fenotípics, ja que és evident que moltes variants fenotípiques no són en absolut neutres. Segons aquesta hipòtesi la taxa de mutació introduirïa les variacions moleculars i la deriva genètica es faria patent en variants poc abundants, tendint a eliminar-les, de manera que tots els graus de variació s'explicarien per aquests dos mecanismes.
L'evolució molecular neutra seria una succesió de variacions moleculars afavorides per adaptació dels fenotips que determinen. Quan una variant es veu molt afavorida substitueix a les altres. Les mutacions apareixen per mutació, però per la seva baixa freqüència inicial, és molt probable que es perdin per deriva si no són afavorides per una pressió selectiva. En aquest sentit, Kimura no nega que determinades variacions moleculars siguin selectives (i no neutres), però quan això passa augmenta la seva freqüència tan ràpidament que és enormemement probable que en el moment de l'anàlisi puntual de la població no ho veiem i sí ens trobem amb un estadi de polimorfisme on totes les variants són completament neutres en les condicions ambientals d'aquell moment. De fet, estirant una mica aquesta última idea, es podria dir que, excepte les variacions què resulten directament deletèrees per un individu, totes són neutres en el seu inici fins que apareix un canvi en l'ambient que tansforma alguna d'elles en selectiva. Kimura en aquest sentit va dir que polimorfisme és un estat transitori en el procès de fixació d'al.lels neutres.
Ara bé, està clar que determinats polimorfismes poblacionals no s'ajusten a la hipòtesi neutralista. Per exemple, el polimorfisme molecular de les poblacions humanes no africanes és impossible d'explicar sense tenir en compte importants fenòmens de migracions.
