Treball de recerca...
Hem viscut anys en la visió que Catalunya era un país assenyat, emparats en polítics de la tradició del seny i el sentit comú com Pujol, Cambó, Prat de la Riba, o Pompeu Fabra. Però aquest any, l’any Dalí, primer any de la Presidència d’en Pasqual Maragall, la rauxa sembla tornà a dominar, i pensem que els grans inventors de Catalunya són personatges estranys, brillants, o enigmàtics, rars, oblidats i, si són famosos és malgrat els intents per amagar-los, com el General Prim, Ildefons Cerdà, Jacint Verdaguer, o Antoni Gaudí i el mateix Dalí.
Recuperem un article que va ser publicat per primera vegada a ‘Miramarges’, el desembre del 2000, amb motiu de la jubilació de Segimon Serrallonga. Llegir de veres aquesta poesia significa abandonar-se a una correntia magnètica.