L'orgull de viure a Barcelona és un sentiment compartit
per tots els nens i joves que hem entrevistat. Ho reflecteixen quan
en parlen amb amics o familiars d'altres pobles o ciutats. Però
tothom hi troba a faltar alguna cosa. I els adolescents, que encara
no poden manifestar-se amb el vot, el que demanen és un alcalde i
una administració municipal propera, que atengui llurs demandes i
produeixi benestar a la ciutat.
L'Alba Morancho, que té
16 anys, està "orgullosa de viure a Barcelona". El José Manuel
Durán, que en té 12, va una mica més enllà i assegura que "Barcelona
és una de les millors ciutats del món", tot i que tampoc no li
importaria viure en un altre lloc: passa els estius a Sevilla i veu
que "encara que canvia la cultura i l'accent, aquí es viu més o
menys igual que allà". El Joumad El Haskoury, que va néixer a Tánger
fa 19 anys i va arribar al barri del Raval el 1998, se sent "còmode
vivint a Barcelona" i sí que troba moltes diferències entre "aquí" i
"allà". Conserva molts amics a Tánger que "es pensen que això és
quasi el paradís, que és fàcil aconseguir diners i que et donen
feina per tot arreu. Jo els explico que no, que aquí si vols res has
de currar-t'ho, però que si ho fas finalment t'acaba sortint". Tot i
l'estima per Barcelona i l'arrelament a l'entorn en el qual viuen,
els joves barcelonins sempre estan disposats a canviar la residència
si la feina o les circumstàncies ho requereixen. Alguns només
deixarien Barcelona per una altra ciutat gran: "el poble, per anar
de vacances està bé, però jo no podria viure-hi", diu l'Antonio
Rosado, de l'IES Emperador Carles. D'altres, en canvi, només
voldrien abandonar Barcelona si és per viure a la muntanya: "el meu
poble és més maco que això, encara que allà no ho tens tot tan a
prop", diu el Sergi Saboya, de Gràcia.
Per millorar
Barcelona, la Laia González, que té 15 anys i viu a l'Eixample,
demana més espais verds i locals on els joves puguin fer activitats,
com teatre o 'skating'. El José Manuel Durán és de la Sagrera, té 12
anys i també demana més zones verdes, tot i que el que més li
preocupa és la seguretat: que la Guàrdia Urbana impedeixi els actes
vandàlics. L'Alba Morancho reivindica "més comunicació entre les
persones, que vivim molt aïllats", i millors transports públics,
sobretot per sortir de la ciutat. Per la seva banda, l'Antonio
Rosado, que té 15 anys, demana als polítics que es vagin fent coses
al llarg de tot l'any i no només en dates assenyalades: "tenen molt
controlat tot això de les grans infraestructures, però s'haurien de
preocupar més per arreglar petites coses, com els carrerons o les
façanes de les cases, perquè Barcelona s'ha d'anar renovant
contínuament". La Coral Fernández, que té 13 anys i estudia a l'IES
Rambla Prim, només demana "tenir un nivell econòmic suficient i que
la gent del meu voltant sigui feliç i tingui el que necessita".
L'Anna Flavià, de Gràcia, diu que l'Ajuntament "hauria de
preocupar-se més per com viu la gent de Barcelona que no pas pel que
passa al món". Tant ella com tots els joves amb qui hem parlat tenen
poca informació sobre el Fòrum 2004. A l'Antonio Rosado li agrada
"perquè tota aquella part de Barcelona quedarà molt maca" i perquè
hi participarà Bono, el cantant d'U2, que és el seu grup favorit. El
Sergi Saboya, d'11 anys, ja veu Barcelona com "la capital de la pau,
perquè sembla que és on s'ha mogut més gent contra la guerra". Però
la seva companya Anna Flavià diu que "quan la guerra passa, la gent
se n'oblida fins que en ve una altra".
El Joumad El Haskoury
va ser un dels encarregats de llegir el manifest -en àrab, en
castellà i en català- a la manifestació contra la guerra del 15 de
febrer. És aquest perfil de jove participatiu qui està demanant que
es rebaixi als 16 anys l'edat mínima de vot (és una reivindicació
històrica del Consell de la Joventut de Barcelona), però els més
petits no hi veuen la necessitat: "No canviarà el món perquè votin
els menors", diu l'Anna Flavià, que assenyala que, tenint en compte
que les eleccions són cada quatre anys, per molta gent rebaixar-ho
dels 18 als 16 no tindria cap efecte. L'Anna, que té 12 anys, diu
que "tots els polítics són uns mentiders perquè prometen coses que
no compleixen", però en tot cas troba més important "decidir qui
mana aquí, a Catalunya i a Barcelona, que no pas al Govern espanyol,
perquè són aquests (Ajuntament i Generalitat) els que estan més a
prop dels teus problemes". El José Manuel (12 anys) diu que sap
poques coses sobre l'alcalde, perquè "a casa meva es parla més de
política espanyola". En resum, segons les veus de nens i joves que
hem recollit, l'alcalde de Barcelona ha de ser algú "molt
responsable que es pensi bé les decisions que pren", "que es
preocupi per com viu la gent a la ciutat", "que s'hi passegi" i "que
s'escolti els ciutadans, que per això l'han votat", perquè "ell és
només un representant i ha de parlar per tots nosaltres".
Albert
Muñoz
