Treball de recerca...
En el seu origen, l’Estat neix per a garantir la seguretat de poble, dels súbdits, dels ciutadans. És un Estat defensor d’una llei que obliga a tothom a pagar impostos pel manteniment dels exèrcits, de la policia, i als joves a allistar-s’hi. L’Estat té el monopoli de la violència, protegeix la teva llibertat en front dels altres, i també et reprimeix. Però actualment l’Estat s’ha convertit en benefactor, té cura del benestar, fins i tot de la felicitat dels seus ciutadans, els ofereix educació gratuïta fins una certa edat, beques, es preocupa de que als joves els costi emancipar-se per problemes d’habitatge, i que els vells rebin pensions de jubilació; és un Estat maternal, i per això té un ascendent considerable, alhora paternal i matriarcal. Alguns pensadors llibertaris somiaven la desaparició complerta de l’Estat, altres visionaris imaginaren un Estat total infiltrat en la vida íntima de les persones, un Gran Germà que t’acompanya, que mai no et deixa sol. Les noves tecnologies d’informació i coneixement poden facilitar ambdues posicions.
Who needs the state? Nations can be companies?
According to a former African prime minister, discoursing
over his créme brûlée: "The trouble is, the fixed
costs of being a country are too great." One of the guests had been
wondering what could be done about some of the worst-endowed countries
of the sub-Sahara region; I had suggested handing them over to a rancher
to run as commercial operations.