quines idees polítiques tens?, i els teus amics o veïns o companys?

Dissenya un qüestionari demanant l'opinió política dels companys, si és que en tenen! pensen que la societat tendeix a ser més igualitària o menys? el món més solidari o menys? Catalunya necessita més autogovern o no? quant? què és més important, el benestar social, el creixement econòmic, la qualitat ambiental? quina opinió tenen dels partits polítics, dels sindicats, dels jutges...? Quin paper hauria de tenir el govern? Fes la pràctica d'economia del laboratori per explorar les implicacions de que un govern augmenti o disminueixi els impostos i la inversió pública.

>> comença la recerca per aquí...

els futurs de la societat catalana

 Dissenya un qüestionari demanant la opinió dels companys, si  pensen que la societat tendeix a ser més igualitària o menys? el món més solidari o menys? Catalunya necessita més autogovern o no? quant? què és més important, el benestar social, el creixement econòmic, la qualitat ambiental? quina opinió tenen dels partits polítics, dels sindicats, dels jutges...? D'una forma secreta, proposa'ls que votin un partit polític per governar la ciutat, i un altre Catalunya i Espanya. Compara els resultats amb els resultats electorals que es varen produir. Fins a quin punt la política t'interessa més o menys que als teus pares. Tu penses el mateix que ells? Escriu un text explicant les idees polítiques dels teus avis i dels teus pares.

>> comença la recerca per aquí...

perquè hi ha revolucions que no canvien res?

Ha de canviar tot, perquè no canviï res, deien els africaners que un dia foren partidaris de la segregació racial. Això passà en la revolució francesa: la dels grans ideals de llibertat, igualtat, fraternitat, i la Il·lustració, les execucions de reis i nobles en la guillotina, el poble dempeus cantant La Marsellesa, camí de Paris... però després de la revolució no canvià ni la propietat del sòl, ni qui eren els rics, i poc temps després tornaren a dirigir el país els que sempre ho havien fet. Estudia les grans revolucions de la història, classifica-les per tipus, analitza quin era el conflicte, quins interessos estaven en joc, quins impactes vàren tenir. Hi ha algún comú denominador en totes elles? Pots trobar-hi alguna explicació?

>> comença la recerca per aquí...

què passa quan els estats deixen de ser útils?

Fa anys que se sap que la mida dels Estats (d’Espanya, de França, d’Itàlia...) és massa gran pels problemes petits (l’habitatge, el transport públic, l’assistència social...) i massa petita pels problemes grans (el terrorisme, el medi ambient, els conflictes nord-sud, Internet...). No és rar que la crisi d’eficiència dels Estats porti també associada una crisi de legitimitat que intenten combatre amb un rearmament simbòlic, com l'exaltació d’elements mítics. Així, els conflictes polítics, per exemple entre Espanya i el País Basc, són més que conflictes socials o econòmics o fins i tot culturals, conflictes simbòlics, irracionals, guerres per prestigis perduts. Per quines qüestions els Estats són útils encara? Quina és la mida óptima d'una institució com l'Estat?

>> comença la recerca per aquí...

quin futur espera als estats?

En el seu origen, l’Estat neix per a garantir la seguretat de poble, dels súbdits, dels ciutadans. És un Estat defensor d’una llei que obliga a tothom a pagar impostos pel manteniment dels exèrcits, de la policia, i als joves a allistar-s’hi. L’Estat té el monopoli de la violència, protegeix la teva llibertat en front dels altres, i també et reprimeix. Però actualment l’Estat s’ha convertit en benefactor, té cura del benestar, fins i tot de la felicitat dels seus ciutadans, els ofereix educació gratuïta fins una certa edat, beques, es preocupa de que als joves els costi emancipar-se per problemes d’habitatge, i que els vells rebin pensions de jubilació; és un Estat maternal, i per això té un ascendent considerable, alhora paternal i matriarcal. Alguns pensadors llibertaris somiaven la desaparició complerta de l’Estat, altres visionaris imaginaren un Estat total infiltrat en la vida íntima de les persones, un Gran Germà que t’acompanya, que mai no et deixa sol. Les noves tecnologies d’informació i coneixement poden facilitar ambdues posicions.

>> comença la recerca per aquí...

poden les fronteres dels estats tenir geometria variables

Les fronteres dels Estats estan fetes de sang i semen. Són fruit de les guerres i dels matrimonis de les monarquies europees. No responen a cap lògica, ni a cap raó. Ja en el segle vint-i-un, encabir dins les fronteres heretades les possibilitats de progrés social i econòmic dels pobles resulta insostenible, ineficient. Res no impedeix, excepte els símbols i els mites atàvics, que es formin països de geometria canviant, països de formes variables en funció del tema que es tracti. Per la defensa dels interessos turístics o lingüístics, els Països Catalans serien un àmbit convenient: la primera zona turística del món; per a la política hidrològica, o aeroportuària, l’antiga Corona d’Aragó podria resultar molt útil; per qüestions tota la mediambientals la Mediterrània Occidental: Nord de Tunissia, Argelia i Marroc, Catalunya, País Valencià i Balears,   Llenguadoc-Rossellò i la Provença, Itàlia.

>> comença la recerca per aquí...

com és el terrorisme internacional?

 Les xarxes terroristes internacionals han fet que ningú pugui considerar-s'hi al marge. Ningú pot romandre sa i estalvi ni indiferent als atacs terroristes, que poden succeir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. El terrorisme, en la seva crueltat, té un efecte terapèutic, com les vacunes, que subministren una dosi tolerable pel cos, suficient per crear anticossos i enfortir naturalment el cos en front de noves agressions. Els atacs terroristes recents han provocat centenes de morts, a Madrid, o pocs milers a Nova York. Però en ben pocs anys l’aparició de petites bombes nuclears, la creixent vulnerabilitat de les xarxes de proveïment de recursos i de circulació d’informació i persones, pot provocar danys avui impensables. La seguretat dels països, com la salut de les persones, o la d’Internet, necessita, paradoxalment, d’atacs per mantenir-se alerta i desenvolupar formes d’organització resilients, menys jeràrquiques, autoorganitzades. Atacar el terrorisme amb la guerra convencional és inútil.

>> comença la recerca per aquí...

seran els pobres més pobres i els rics més rics?

La diferència entre rics i pobres no sembla reduir-se. Al contrari, s’accentuen les distàncies. Les vides de la gent valen diferent a Kabul que a Beverly Hills. L’accés a l’educació i la cultura esdevé una barrera addicional pel desenvolupament en un món altament integrat gràcies a una tecnologia més i més complicada. Aviat els països rics deixaran d’estar interessats fins i tot en explotar els recursos naturals existents en les zones més pobres. La meitat de la població es mor de colesterol, i l’altra meitat de gana.

>> comença la recerca per aquí...

catalunya: seny o rauxa?

Hem viscut anys en la visió que Catalunya era un país assenyat, emparats en polítics de la tradició del seny i el sentit comú com Pujol, Cambó, Prat de la Riba, o Pompeu Fabra. Però aquest any, l’any Dalí, primer any de la Presidència d’en Pasqual Maragall, la rauxa sembla tornà a dominar, i pensem que els grans inventors de Catalunya són personatges estranys, brillants, o enigmàtics, rars, oblidats i, si són famosos és malgrat els intents per amagar-los, com el General Prim, Ildefons Cerdà, Jacint Verdaguer, o Antoni Gaudí i el mateix Dalí.

>> comença la recerca per aquí...