com
podrien els adults seguir aprenent?
Hi ha un rendiment decreixent
en la capacitat neuronal de les persones; a mida
que ens fem grans perdem memòria sobretot
dels fets més recents, d’allò
acabat d’aprendre, mentre les antigues connexions
neuronals es conserven. La paradoxa és
que al mateix temps que ens costa seguir aprenent,
anem tenint experiències vitals cada vegada
més diverses. Només els filòsofs,
o els novel·listes, són capaços
de desenvolupar la seva tasca amb excel·lència
a partir de certes edats. Els matemàtics,
o els músics, a partir de poc més
dels trenta anys, comencen a perdre capacitat
creativa. No és rar que un dels reptes
de la medicina i la farmacologia sigui desenvolupar
substàncies capaces d’ajudar a aprendre
a la gent gran, que els facin capaços de
reciclar el que saben, incorporar les seves experiències,
de crear noves relacions sinàptiques neuronals,
en definitiva. Els executius de grans empreses,
professors i investigadors, polítics, pagarien
fortunes per poder prendre una viagra mental.
>> comença
la recerca per aquí... |