Viatges

¿On podríem anar que els anys passessin
més lentament? Feixugament sotmesos
a la caducitat del temps, no hi ha
cap viatge que pugui alliberar-nos
per sempre més de dubtes i temences,
i és bo saber-ho sempre abans d'emprendre'l.
Més enllà de neguits i entusiasmes,
potser el guany dels viatges és l'espai
que hi descobrim de nosaltres mateixos
i que tal volta hauria restat fosc
sense la llum d'aquelles noves rutes.

Miquel Martí i Pol  Poema 97a

REDACCIÓ DE LES HIPÒTESIS (JaumeMartínez)

El primer aspecte a considerar és conèixer quin dels dos sexes realitza més viatges perquè és de suposar que no ambdós sexes viatgen el mateix nombre de vegades. Una altra dada important a conèixer és en quina edat es realitzen més viatges i quin dels dos sexes pertany més a cadascun dels grups d'edats. És també important conèixer el nivell d'estudis del col·lectiu viatger, ja que depenent d'aquests les característiques del destí i el mode de transport utilitzat per arribar-hi varien. Aquells que tenen uns estudis superiors, suposadament es desplaçaran a llocs més llunyans amb modes de transport diferents a aquells amb estudis inferiors, on el seu lloc de destí es troba més a prop de l'origen. Però aquesta possibilitat de viatjar a llocs llunyans amb disponibilitat econòmica i de temps ve marcada pel tipus de treball al qual hagi pogut arribar cadascú, però que òbviament dependrà de la base intel·lectual aconseguida amb els estudis cursats.

Els mitjans de transport que s'utilitzen per a realitzar els desplaçaments són molt variats. Una gran quantitat de gent utilitza el cotxe privat per a traslladar-se si no es tracten de destins força allunyats o impossibles d'anar amb el cotxe, i encara que aquest sistema sigui potser més lent, aporta al viatger independència i llibertat per a viatjar com més desitgi. No obstant, un altre gran número de persones viatgen amb tren o avió per a arribar al lloc de destí d'una manera còmoda i ràpida per tal de complir una planificació establerta. I finalment, existeix també un col·lectiu que es desplaça amb autocar ja que ha contractat uns serveis d'una empresa de viatges per tal de visitar una sèrie de llocs d'una manera econòmica.

Si parlem de la finalitat del viatge, ens trobem que la majoria de la gent es desplaça per plaer, per gaudir uns dies de tranquil·litat i poder conèixer els atractius de la zona que visiten. Però vivim en una època on la comunicació s'estén a tot el món i és freqüent tenir negocis amb empreses d'un altre país o fins i tot d'un altre continent, i per tant, determinats assumptes requereixen un viatge de negocis per tal de ser solucionats en persona. Aquests viatges de negocis són cada dia més freqüents i per tal d'adaptar-se a aquest estil de viatges, sorgeixen ofertes per a fer-los més còmodes i accessibles, intentant aconseguir que l'empresari només es preocupi dels assumptes dels seus negocis. A més, també existeixen els viatges on una determinada persona viatja per tal de reunir-se amb la família ja que ha sorgit un problema familiar important i, aquesta persona només es desplaça per atendre els familiars i tornar a marxar.

En tractar-se de viatges de plaer, podríem distingir les preferències que tenen les persones segons la seva edat. La gent jove prefereix destins on puguin trobar diversió, llocs on poden conèixer gent jove i poden també realitzar les activitats que més els hi agradin en companyia dels amics (d'aquí es podria explicar la proliferació dels parcs temàtics). La gent de mitjana edat prefereix els viatges a ciutats de gran importància d'Europa i Amèrica per tal de conèixer tot allò que les fa famoses, els viatges a llocs exòtics d'Àsia i llocs de descans i en auge, com és el Carib. I finalment, la gent de la tercera edat es desplaça sovint aprofitant les ofertes i facilitats de les empreses de viatges que els acosten a ciutats comercials dins el propi país, o destins de caràcter religiós. Per altra banda, cal també dir que tant la gent de mitjana edat com la tercera edat sovint també reserven alguna temporada per a tornar als pobles on van néixer per tal de recordar vells temps o per visitar algun familiar que encara hi viu allà.

Tothom quan es desplaça necessita un lloc de residència en el seu destí. En l'actualitat, un nombrós col·lectiu s'allotja en hotels de diferent categoria, segons la distància que s'ha desplaçat i la comoditat i servei que vol rebre en la seva estança. Aquesta comoditat i servei que s'ofereix vénen determinats per la despesa econòmica que es vulgui realitzar, d'aquí les diferents categories. Una altra manera semblant d'allotjar-se com en un hotel, però d'una manera més econòmica i més independent és l'apartament, molt utilitzat a la costa, fet que atrau a la gent per la proximitat al mar i al comerç. I també cal destacar el cada vegada major ús dels càmpings, dotats de nombroses instal·lacions en contacte amb la natura. Aquest darrer sistema és molt utilitzat per la gent del nord d'Europa per la mobilitat i llibertat que ofereix als usuaris, fet que permet als viatgers recórrer un gran territori sense problemes de residència ja que tant si s'utilitza caravana com tenda el procés de muntar-la i desmuntar-la és ràpid i senzill.

El cost del viatge engloba totes les característiques que componen el desplaçament i influencien en elles, ja que depenent de la quantitat a que s'elevi, la distància el destí, l'allotjament i el mode de transport utilitzat variaran fins a poder adaptar-se al pressupost previst. Però cal també considerar els acompanyants amb els quals es viatja. Aquests varien en funció del propòsit o finalitat del viatge, però provoquen una multiplicació del cost total i que per tant també influeixen alhora de planificar el viatge i tots els factors que el componen enumerats anteriorment.

Els viatges es classifiquen en propòsits (treball, negocis o comercial, oci i estudi), recorregut (més petits de 45 minuts, menys de 3 hores, més de 3 hores), freqüència (diària, setmanal, anual), modes de transport (a peu, bicicleta, moto, vehicle privat, autobús, ferrocarril, vaixell, avió, intermodals...). Cada propòsit, tipus i mode tenen evolucions diferents històricament; també els diferents tipus de persones tenen diferent tipus de patrons de mobilitat (per edat, per renda, per gènere...).

Hi ha autors que opinen que viatjar és un impuls humà per abastar territori que s'ha donat en totes les èpoques; la gent ha viatjat al màxim que li permetia la tecnologia dins de dos llindars: 1 hora de mitjana al dia i un 10% de la renda disponible. Si vius a un municipi rural, fixa't en on estan situats els massets al voltant de la vil·la. Pensa en que abans els pagesos es desplaçaven a peu. Es distribueixen en un radi de més d'un hora caminant i a menys de tres? 

Al llarg de la història les tecnologies de transport han progressat en el sentit de permetre anar més lluny en el mateix temps i pel mateix cost; d'altra banda, el creixement del transport ha seguit el creixement de l'economia: més creixement econòmic implica més relacions socials i econòmiques que generen més mobilitat. D'altra banda, sembla que l'impacte d'Internet i les telecomunicacions no és substituir viatges sinó al contrari facilitar noves relacions que provoquen més viatges.

La mobilitat, sobre tot en vehicle privat, al mateix temps que promou relacions i desenvolupament econòmic, provoca importants costos externs sobre el medi (emissions de CO2, consum d'energia, etc.). La gasolina té, però, impostos afegits que arriben al 70% del preu a l'usuari, que és possible que compensin a la societat per aquests costos externs.

Completa les teves hipòtesis i torna a enviar-nos-les.

recerca d'estudisi bibliografia per internet (Jaume Martínez)

Història, viatges i modes de transport en l'Espanya del segle XVII.
Anar-hi.

Exemple d'un estudi sobre els modes de transport utilitzats en una ciutat segons el propòsit del viatge.
Anar-hi. 

Estudi de tots els aspectes del tema viatge en la societat de dues ciutats mexicanes.
Anar-hi.

Entre d'altres enquestes sobre temes diversos, podem trobar dades sobre freqüències i destins tant en viatges de plaer com de negoci.
Anar-hi.

Estudi de turisme de Catalunya 2001. Segons el mètode Delphi. 

El mètode Delphi un sistema de qüestionaris aplicats a experts que mitjançant rondes successives permeten arribar a un consens.

Enquesta completa de la Direcció de Consum del Govern Basc sobre les vacances i els viatges, juny el 2000.
Anar-hi.

Direcció General de Turisme de Catalunya.
Anar-hi.

Estadístiques de Turisme de Catalunya any 2001.
Anar-hi.

Institut Nacional d'Estadística. Ofereix totes les dades sobre una gran varietat de temes.
Anar-hi.

Mostra de les xifres més significatives sobre el turisme d'Espanya, any 2002
Anar-hi.

Estudis estadístics del Turisme, la pàgina descriu els tipus d'estadístiques que desenvolupen aportant dades interessants. 
Anar-hi.

Baròmetre del Turisme Mundial realitzat per l'organització WTO, any 2003.
Anar-hi.

Anàlisi del Turisme Mundial en l'any 2002.
Anar-hi.

Estudi estadístic del Turisme Nacional en el període gener - setembre de l'any 2001.
Anar-hi.

Moviment Turístic dels espanyols referit a 1999.
Anar-hi.

Dades del Turisme Rural en la Espanya verda durant l'any 1999.
Anar-hi.

Comentari sobre l'impacte de l'ús del vehicle privat i les seves conseqüències de contaminació ambiental per alliberament de substàncies contaminants i sorolls.
Anar-hi.

La recerca a internet hauria de donar informació que faci referència a les opinions exposades a les hipòtesis inicials.

Ja d'entrada plantegem la necessitat d'ordenar les fonts d'informació per tal de poder localitzar preguntes que et fas a les hipòtesis com, per exemple, quin és el destí dels viatges que es fan? Quina despesa es fa? Com han evolucionat els viatges en el temps? Quins mitjans de transport s'utilitzen i en quin grau? Quina és la finalitat dels viatges?...

Caldria també donar les claus del que trobarem a la web, p.e. si la web parla de modes de transport ens interessaria saber si hi ha estadístiques per diferents anys, si fa referència a un sol mode o a varis, quins modes (cotxe, tren...)? A qui pertany la web? un organisme estatal, una associació internacional, un afeccionat...

Completa la recerca a internet i torna a enviar-nos-la.

recerca d'estudis i bibliografia per internet (revisada) (Jaume Martínez)

enquesta: disseny i recollida de dades (Jaume Martínez)

Des d'aquí podeu accedir a l'enquesta proposada per l'alumne. Inicialment es planteja fer una enquesta per cada viatge, així si una persona fa tres viatges a l'any haurà de respondre a tres enquestes.

Anar-hi 

En principi l'enquesta ens assembla correcta però el fet de barrejar preguntes sobre viatges d'oci, estudi i treball la fan que algunes preguntes quedin confuses o perdin sentit:

De fet, tot posant un exemple, l'enquesta EMO (Enquesta de Mobilitat Obligada) que realitza cada cinc anys el govern central es centra en un sol tipus de viatges (els obligats) i tant sols es pregunta on es viu, on es treball i quin mitjà de transport s'utilitza per arribar-hi. Així s'aconsegueix el màxim nombre de respostes amb el mínim nombre d'errors. En canvi l'EMQ (Enquesta de Mobilitat Quotidiana). realitzada a unes 30.000 persones de més de 4 anys per l’ATM a 200 municipis de la regió metropolitana de Barcelona (RMB), pretén conèixer quins són els viatges que fa una persona durant tota una setmana i quin mitjà de transport utilitza.

Per tant suggerim al Jaume refer l'enquesta per tal contestar la següent pregunta: Quants viatges ha fet fora de Catalunya durant l'any 2002?

Resulta interessant poder recollir dades de persones que setmanal,  mensual o, de forma periòdica fan un viatge, es a dir, les persones que un cop al més viatgen a París, Milà o Brussel·les per motius de feina i a les que no tindria massa sentit fer 48, 12, o el nombre que sigui d'enquestes iguals.

Si voleu consultar l'enquesta final de'n Jaume, només cal que cliqueu aquí

És interessant a més a més, consultar els apartats segëunt:

Com es fa una enquesta?

Quines variables es poden recollir?

anàlisi de dades

Un cop realitzada l'enquesta en Jaume Martínez entra les dades obtingudes en un full de càlcul tal com es pot veure a la següent imatge:

Per tal de consultar l'arxiu de l'enquesta, només cal que cliqueu aquí

Com s'han entrat les dades? Al passar les dades de paper al full de càlcul cal tenir en compte:

Si voleu podeu consultar l'arxiu amb les dades modificades

Comentades les dades obtingudes a l'enquesta al realitzar els gràfics, a continuació es realitza una comparació entre aquest estudi i el realitzat per Estudis de Turisme de Catalunya. Anar-hi.

Primerament s'analitza la repartició per sexes de les persones que viatgen. Segons la enquesta, la dona és qui més viatja (60%), mentre que l'home ho fa en menor número (40%). A continuació es comparen aquestes dades amb les mostrades per l'estudi oficial:

En aquest estudi la repartició per sexes es gairebé idèntica possiblement per la gran quantitat de persones que componen la mostra, i que possiblement la repartició al 50% ha estat buscada intencionadament, al contrari que va ocórrer en el moment de realitzar l'enquesta pròpia, on s'escollien les persones més a l'atzar.

Una vegada coneguda la repartició per sexes, cal veure el nombre de persones viatgeres segons la seva edat. Al realitzar el gràfic de distribució d'edats per franges, es va poder observar com aquelles persones compreses entre els 31 i els 40 anys eren qui més viatges realitzaven (15 dels 44 totals), encara que les franges anterior i posterior es caracteritzaven per uns valors semblants a aquest. Coneguem ara els resultats obtinguts per l'enquesta oficial:

Observem primerament com la distribució d'edats és diferent a la representada en la gràfica. Fixant-nos en els percentatges, trobem que qui viatja més, un 36%, és la població menor de 30 anys, percentatge que no coincideix amb l'obtingut per l'enquesta. Situats en l'edat mitjana, trobem que aquesta representa el 30% dels viatgers, dada elevada que s'assembla a l'obtinguda en l'estudi al representar a un nombrós col·lectiu, tot i que en aquest cas no el més nombrós com passa en el gràfic. La resta de dades coincideixen amb les mostrades en el gràfic. 

Una altra característica alhora de conèixer la mostra de l'estudi és saber el seu nivell d'estudis. Mostrat en el gràfic circular, el 59% del total ha cursat estudis superiors, mentre que el gairebé 32% assegura tenir estudis secundaris. La resta, declara només tenir estudis primaris. La taula de l'estudi oficial ofereix aquests valors:

Ja d'entrada cal aclarir que l'estudi no considera a gent sense estudis, tot i que la taula els ha inclòs encara que signifiqui un percentatge molt petit. El valor més semblant el trobem en el col·lectiu d'estudis secundaris perquè en ambdós casos representen un 30% alt. La resta de valor són totalment diferents als obtinguts en l'enquesta pròpia, ja que mentre en la taula es mostra que qui viatja més són aquells amb estudis primaris, en el gràfic circula només representen el 9.09%. I d'igual manera ocorre amb aquells que tenen estudis superiors, ja que mentre en la taula només representen un 24%, en el pastís arriben a representar el 59%.

A continuació es realitza la comparació entre els dos estudis al tractar el propòsit del viatge. Com ja s'ha vist amb anterioritat, 27 de 44 viatges es van realitzar per oci, dels restants, 13 pertanyen a viatges realitzats per negocis i 4 per treball o estudis e llarga estada. Per altra banda, l'enquesta oficial reflexa les següents dades extretes d'una mostra molt més ampla:

Comparant aquesta taula amb els resultats propis obtinguts, podem apreciar una gran semblança, tot i que la taula mostra un major número de propòsits. Si incloem la visita als familiars i amics de la taula en viatges de llarga estada (on s'han inclòs en l'enquesta pròpia) els resultats s'igualen encara més, i només s'aprecia una clara diferència entre els resultats obtinguts per viatges de negocis, ja que la taula mostra un percentatge clarament inferior al obtingut amb les dades recollides.  

El desplaçament per a qualsevol d'aquests propòsits es realitza majoritàriament en vehicle privat, un 50%, tot i que existeix també un nombrós col·lectiu que tria l'avió, 25%, mentre que l'ús del ferrocarril és utilitzat per quasi un 14%, sumant aquells que usen l'autobús i el vaixell, 5% i 7% aproximadament i respectivament. Aquestes dades ja obtingudes en percentatges haurien de coincidir amb les dades oficials de l'enquesta. La taula de a continuació ens mostra els resultats:

Existeixen una sèrie de variacions en els percentatges que mostren la taula amb els obtinguts, sobretot en el ferrocarril, l'avió i l'autobús o autocar, ja que els valors d'aquests són gairebé la meitat en la taula que en els propis. Per altra banda, i encara que també existeix una variació en el percentatge del vehicle privat, es confirma la superioritat d'ús d'aquest respecte la resta de modes de transport. Un mode de transport que no apareix en la taula és el vaixell, que equivaldria als anomenats "altres" de la taula (i de fet és on els valors més coincideixen).

Passem ara a tractar el tema de l'allotjament alhora de residir en llocs que desconeixem dels nostres destins. Recordem que un 64.5% dels viatgers prefereix l'estada en un hotel, quasi un 24% l'estada en casa de familiars o amics, mentre que el 12% tria el càmping. Anem ara a conèixer els resultats de l'enquesta oficial:

En aquest cas si que existeix una clara diferència entre els resultats de la taula i els obtinguts en l'enquesta, perquè tal i com es pot apreciar, el percentatge d'allotjament hoteler és molt diferent (quasi reduït a la meitat en la taula) mentre que l'estada a casa d'amics i familiars 'incrementa fins a arribar al 39%. Una altra variació destacada és l'observada en el col·lectiu que prefereix anar al càmping, però aquest en menor grau que la resta de possibilitats d'allotjament. Pot ser la variació de dades és deguda a l'aparició de la casa de pagès i la possibilitat "altres", que representen un 10% del total.

Una possible causa de la no coincidència d'alguns dels valors obtinguts amb els mostrats per les taules oficials, és la influència que ha provocat una dona que es desplaça contínuament per motius de treball a una gran varietat de destins durant un període d'estada curt a cadascun d'aquests destins, als quals arriba utilitzant principalment el vehicle privat i el ferrocarril, allotjant-se sempre en un hotel per un cost inferior als 500€. Per la gran quantitat de viatges que realitza es van considerar en l'estudi 10 del total, distribuint aquests 10 desplaçaments en parts iguals de durada i ús dels modes de transport. És per això que 10 viatges dels 44 totals són molt semblants, fet que ha pogut esbiaixar els resultats, incrementant certs valors dels percentatges.
 

Conegut aquest cas especial descrit en l'apartat anterior, es proposa tornar ha realitzar els càlculs ometent els viatges realitzats per aquesta persona i, d'aquesta manera, poder comprovar si aleshores coincideixen amb els mostrats a les taules, o s'aproximen més a ells.

Mentre vaig estar realitzant l'enquesta vaig tenir problemes per enquestar persones de més de, aproximadament,  cinquanta anys. Si es pogués completar aquesta enquesta amb dades de persones grans probablement obtindríem uns resultats molt més semblants als de l'enquesta de la Generalitat.