impacte dels incendis forestals

Realizat per: Gerard López. Tutor: Xavier Àlvarez
IES Serra de Marina, Premià de Mar

Paraules clau: incendis, ecosistemes, PH, sòl, diversitat

El treball té com a objectiu general, estudiar a microescala el que s'hauria de fer quan un incendi crema tot un ecosistema. Això és el que va passar l'estiu del 1986 a Catalunya Central, en aquest cas, a Òdena comarca de l'Anoia.

S'ha fet una comparació mitjançant transectes comparatius entre l'ecosistema cremat i ecosistemes semblants que no haguessin patit l'efecte del foc per veure com havia estat afectada la diversitat. També s'ha fet un estudiar comparatiu del Ph del sòl agafant mostres fiables de superfícies cremades i d'altres que no ho han estat. D'altra banda s'han fet fotos de moltes parcel·les estudiant la seva localització, i s'han escanejat un bon número de plantes. Una altra tècnica emprada ha estat la utilització dels mapes cartogràfics de la zona i mapes model d'inflamabilitat, combustibilitat i usos del sòl.

Aquest treball té un gran interès per la recopilació de dades a petita escala que es poden fer d'un incendi. S'ha pogut comprovar que la diversitat biològica no es veu gaire afectada per l'incendi, de fet, les espècies vegetals que apareixen són les mateixes, encara que la proporció relativa varia, ja que el ritme i velocitat de regeneració no és el mateix. També es demostra que l'incendi provoca un increment en el PH dels sòls cremats, pel fet, que les cendres són molt alcalines però poc a poc aquest augment es va normalitzant.

respirant sulfat

Realizat per: Francesc Avora, Xavier Sobirras. Tutor: Isabel Ruíz
Col·legi Súnion, Barcelona

Paraules clau: biosfera, metabolisme, sulfat, respiració

Aquest treball és una demostració de com els éssers vius modifiquen el medi en el qual viuen per tal d'obtenir el màxim profit, tot convertint molècules elementals en grans macromolècules que puguin ser utilitzades i transformades en fonts energètiques. L'objectiu principal era demostrar la interacció entre els éssers vius i el seu habitat, detectar, la presència de vida en un indret sense recórrer al microscopi o la lupa binocular i observar com la biosfera pot, de forma espontània i natural, reciclar la matèria i neutralitzar els canvis.

Per poder demostrar els objectius proposats es va agafar com exemple els bacteris reductors del sulfat. Primer hi ha una documentació bibliogràfica i després dues experiències de laboratori. La primera era per esbrinar el funcionament de les fàbriques químiques que són les cèl·lules dels reductors de sulfat, observant els canvis que generaven en el seu hàbitat i analitzar quantitativament la magnitud d'aquests canvis. La segona experiència tractava d'estudiar de forma qualitativa com evolucionava en el temps un ecosistema després que se li introduïssin cèl·lules vives de reductors de sulfat. Per a fer aquesta segona experiència van traslladar al laboratori (en una columna de Winogradsky) el qual havia observat en un estany natural.

El treball aconsegueix els objectius i a més ho fa en un registre apte per qualsevol persona que es pugi interessar pel tema de l'estudi. És molt interessant el fet d'agafar els reductors del sulfat com a demostració o que no tots els éssers vius utilitzen oxigen per als processos respiratoris. S'ha demostrat que les cèl·lules vives actuen com autentiques fàbriques químiques contaminant el medi que les envolta amb els seus residus metabòlics, que a la vegada poden ser utilitzats per altres cèl·lules, demostrant que els éssers vius alteren el seu habitat, i la biosfera pot neutralitzar els canvis.

barcelonès

Realizat per: Maria Beltran. Tutor: Anna Baiges
IES Les Corts, Barcelona

Paraules clau: Diversitat urbana, escales de veïns, cohesió social

El contingut d'aquesta recerca se centra en l'estudi de tres escales de veïns de tres barris diferents de la ciutat de Barcelona (Eixample, Sant Martí Nou Barris), per tal d'investigar el grau de diversitat que hi podem trobar.

L'objectiu d'aquesta recerca és demostrar que Barcelona és una ciutat molt diversa. Que ho és mirada en el conjunt del seu milió i mig d'habitants però també dins de cadascun dels seus districtes i barris i, fins i tot, dins d'una escala de veïns, que podria considerar-se la unitat més petita dins la comunitat ciutadana.
En primer lloc, com a context conceptual, s'han definit conceptes clau com el de diversitat i s'ha plantejat alguns dels valors i conflictes que hi estan relacionats. En segon lloc, per establir el marc de la recerca, s'ha estudiat la diversitat de la població del conjunt de Barcelona a partir de l'Anuari Estadístic i l'Enquesta Metropolitana.

La part més original de la recerca constitueix el tercer bloc, central i principal, en el qual s'analitza la diversitat de la població de tres escales de veïns, situades en tres barris diferents de la ciutat- Eixample, Sant Martí i Nou Barris -, a partir d'una enquesta d'elaboració pròpia. S'han repartit un total de 63 enquestes de les quals n'han estat contestades un 57.1% que constitueixen una mostra de 106 persones.
Amb les dades obtingudes, s'ha pogut constatar que la població de Barcelona és diversa en aspectes molt dispars de la vida humana. A tall d'exemple, en el conjunt de les tres escales estudiades existeixen 42 oficis, 31 aficions en el temps de lleure, 18 orígens, 9 models d'estructura familiar, 6 opcions polítiques i 4 opcions religioses.

És interessant destacar que en alguns casos s'observa una clara correspondència entre e nivell sociocultural i l'existència, o no, d'una determinada situació. Podrien dir que es dóna una certa segregació entre barris de diferent " categoria social". És el cas del nivell d'estudis, el tipus d'ocupació, els idiomes que es parlen o el nombre de llibres a la llar. Les dades generals sobre Barcelona ens indiquen que resulta una ciutat força cohesionada en el seu conjunt, però també ens mostren un creixement molt important de la immigració en els darrers anys, amb tendència dels nouvinguts a concentrar-se en els barris d'índex de capacitat econòmica familiar més baix. Per això, cal vetllar per tal que la segregació social entre barris no s'accentuï. Per aconseguir-ho, pot ser útil fomentar el coneixement de les persones i les realitats diferents i, al mateix temps, treballar per disminuir les desigualtats, a través de la solidaritat i la cooperació.

futur dels comerços tradicionals a reus

Realitzat per: Natalia Lozano. Tutor: Vicent Terol
IES Salvador Vilaseca, Reus

Paraules clau: Reus, comerç familiar, botigues, organització empresarial

El treball pretén veure l'avenir de les botigues reusenques que, amb més o menys fortuna, han sobreviscut a un important canvi durant els darrers anys pel que fa a l'organització i venda dels diferents productes tradicionals. A Reus el pes del sector comercial és molt gran, i, en altre temps, fou motor de l'expansió econòmica d'aquesta ciutat i del seu creixement demogràfic. Actualment, noves tendències organitzatives empresarials provinents d'altres contrades han anat introduint-se, quan no imposant·se. Per això, l'objectiu fonamental d'aquest treball és conèixer el present comercial de Reus per a especular quin pot ser el seu futur.

Donada la manca de bibliografia sobre el tema, la base fonamental del treball han estat les enquestes personals realitzades a cent deu empreses, les quals havien de reunir dos trets imprescindibles: a) trobar·se dins de l'anomenat vuit comercial de Reus, és a dir, dins de l'espai geogràfic on es concentra majoritàriament l'àrea comercial de la ciutat, tant la del passat com la del present; b) haver estat fundada abans de 1980 i de caire familiar

A més de les enquestes (visió quantitativa), hem fet servir entrevistes personals per aconseguir conèixer l'aspecte qualitatiu i subjectiu dels propis botiguers i de les institucions públiques i privades de la ciutat.

En resum, podem afirmar que el futur de les botigues tradicionals reusenques està assegurat i continuarà sent un símbol propi de la ciutat. Els comerços es modernitzen des del punt de vista formal, però sempre des de la continuïnutiat del passat, recolzada per les pròpies institucions locals. Afegim que l'especialització és una tendència comercial a l'alça, i això és senyal de modernització dins de la tradició de la botiga reusenca.

ipe (idea, patent, empresa)

Realitzat per: Cristina Casadevall. Tutor: Manuel Belmonte
IES Narcís Monturiol, Barcelona

Paraules clau: fusta, aglomerat, empresa, mercat, nou producte

El projecte en un primer apartat descriu el procés d'invenció i determinació de les propietats físiques i mecàniques d'un nou material ecològic substitutiu de l'aglomerat i d'altres derivats de la fusta. En segon lloc, després d'haver-se assegurat la propietat intel·lectual del material, s'estudia les seves aplicacions i la possibilitat de fabricació i la seva viabilitat industrial i rendibilitat econòmica. Els objectius són conseqüència del ja esmentat: determinació de les propietats del nou material, registre mitjançant una patent, estudi de les seves possibilitats en el mercat i constitució d'una empresa.

Cal diferenciar entre els dos apartats del treball. En una primera fase, la metodologia seguida ha estat el mètode científic en la seva versió de treball experimental. Un cop determinades la composició i les propietats del nou material, el mètode seguit ha estat tant el de camp, quan s'estudiava les possibilitats del mercat, com el documental, quan ha calgut desenvolupar les característiques comercials de l'empresa i la seva constitució.

Com a resultat del treball efectuat s'ha obtingut un nou material que presenta grans avantatges enfront altres productes com ara l'aglomerat o el suro. També s'ha demostrat la possibilitat i viabilitat comercial d'una empresa dedicada a la seva producció i comercialització.

El gnomon

Realitzat per: Anna Gemma, Anna Díaz, Cristian Castaño, Javier Carrasco
Tutor: Emilio Llorente
IES Baldiri Guilera, Prat de Llobregat

Paraules clau: zodiacal, gnomon, ombra, solstici, equinocci

En aquest treball es mesura l'evolució de l'ombra que dóna un gnòmom al llarg del dia. La mesura s'ha repetit en les mateixes condicions en els dies al voltant dels equinoccis i solsticis (212/06/02, 23/0902, 21/12/02 i 21/03/03). S'intenta comprendre el moviment relatiu del sol al llarg de l'any i també com es pot utilitzar el gnomon com aparell més antic, per mesurar l'hora i l'època de l'any.

Una vegada s'ha elegit un lloc adequat, es mesura l'ombra cada/d'hora i cada 5 minuts, al voltat del migdia solar l'oval. Es marca l'extrem de l'ombra i es fa una fotografia amb les dades experimentals en la qual es veu la línia zodiacal i es pot mesurar l'instant on l'ombra és més curta.

La sèrie de fotografies projectades amb el programa Powerpoit donen sensació de continuïtat en l'evolució de l'ombra i permeten comparar els diferents dies. El dia del solstici d'hivern l'ombra forma una línia zodiacal corbada i llunyana del gnomon, al contrari del solstici d'estiu en què l'ombra està molt propera i amb la curvatura a l'inrevés. En els dos dies d'equinocci de primavera i tardor les ombres coincideixen i són línies rectes. Al mesurar l'ombra més curta en cadascun dels dies s'ha pogut saber; l'instant del migdia solar local, que varia en les diferents èpoques de l'any.

la fidelitat de macbeth: del llibre al cinema i al teatre

Realitzat per: Anna Martínez, Julia Verdaguer, Núria Cortés. Tutor: Georgina Casals
Excola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, Barcelona

Paraules clau: Shakespeare, teatre, cine, versions

La intenció d'aquest treball ha estat veure com un director teatral i un altre cinematogràfic adapten un text teatral. El text escollit ha estat Macbeth, de Shakespeare, i les versions, la posada en escena de Calixto Bieito i la pel·lícula d'Orson Welles. L'objectiu del treball ha estat veure fins a quin punt les solucions aportades pels directors s'allunyen del text original i, en conferència, quin de les dues versions resta més fidel a l'original.

En primer lloc a partir de la visió de les dues obres repetides vegades, s'ha dut a terme un buidatge de les solucions aportades pels dos directors. La revisió de les obres ha permès també, d'establir el text de les dues versions. En segon lloc s'ha fet la comparació de les diverses solucions aportades per les dues versions en els següents aspectes: text, personatges, escenografia, vestuari i ambientació.

La conclusió principal a què s'arriba després d'establir la comparació, és que de les dues versions és la d'Orson Welles la que es manté més fidel a l'esperit de Shakespeare. Malgrat els canvis que hi fa el director, no altera aspectes essencials de l'obra: l'atmosfera fantàstica, la construcció del personatge principal i la mort final. La versió de Bieito, en canvi, en el seu afany per actualitzar l'obra, en canvia, la lectura final.