Simulació Epidèmies Socials


		Com es difonen les idees? Com es difon la informació? Notícies recents Com sorgeixen canvis sobtats? La llei de difusió Hi ha epidèmies socials?. Formula la teva hipòtesi Valida la hipòtesi al laboratori virtual Què no té en compte el model? Si vols experimentar més, descarrega't el model de simulació

Notícies		Com es difon la informació? Notícies recents Et plantegem dos casos en els que la informació s'ha difós en circumstàncies, podríem dir, complicades. Regreso triunfal de Chávez al poder LA VANGUARDIA 15/04/2002 ... Chávez elogió por televisión en un mensaje al país el papel determinante que desempeñó otro soldado anónimo. Cuando estaba detenido en una instalación militar en la isla de La Orchila, a la espera de ser enviado al exilio en Cuba, en forma discreta se le acercó un soldado que le susurró: "¿Es cierto que ha dimitido?". "No, hijo, yo no dimití. Jamás firmaría un documento de ese tipo", le contestó. "¿Por qué no me escribe eso en un papel y cuando me marche lo deja en la papelera?", insinuó el soldado. Chávez cogió una hoja en blanco y escribió a mano: "Base de Turiamo, 13 abril 2002, a las 14.45 h. Al pueblo venezolano, yo Hugo Chávez, presidente de Venezuela, no he renunciado al poder legítimo que el pueblo me dio. ¡Para siempre!". Luego dejó el papel en el fondo de la papelera. El soldado lo recogió y por fax lo envió a un amigo. En pocos minutos lo conocía medio Venezuela. Ese fax ayudó a que muchos oficiales indecisos se decidieran. La vaga de tramvies de Barcelona La vaga de tramvies és el nom amb el qual es coneix el boicot que els barcelonins van fer a la Companyia de Tramvies al març de 1951. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la Guerra Civil del 36-39, alhora que representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. El moviment vaguista, espontani i seguit gairebé de manera unànime, provocà imatges insòlites de la ciutat amb centenes i milers de persones caminant cap a la feina. Aquest èxit es traduí en el retorn dels bitllets al seu preu inicial. Et plantegem un cas de difusió de la religió Los imanes de Cataluña, bajo la lupa. LA VANGUARDIA 26/05/2002 Los agentes detectan que la llegada de imanes a ciudades de Cataluña provoca problemas de convivencia porque los inmigrantes se vuelven más severos en sus prácticas religiosas.

Simula una reacció nuclear en cadena: en què s'assembla a la difusió d'una idea? El cas d'una epidèmia de sífilis als EUA els anys 90 Simula una epidèmia d'Ebola		Com sorgeixen canvis sobtats? La llei de difusió. Al model de simulació que plantegem es basa en la teoria exposada en "La frontera de l'èxit" per Malcom Gladwell. Segons Malcom Gladwell, la societat es composa en diferent tipus d'individus en relació al seu paper en la difusió d'una idea (o un producte): Individus: Els promotors/es de cada idea. Tenen una capacitat bona de vendre el seu producte i es mouen a velocitat mitjana. Inicialment els pot fixar l'usuari. Exemples de promotors d'idees són profetes, apòstols, predicadors, polítics... Pots imaginar que les idees en competència són el cristianisme i l'islam, el socialisme i el liberalisme... o bé els productes en competència són la Coca-Cola i la Pepsi-Cola, el Barça o l'Espanyol... La població. Inicialment no està decantada per cap idea, no és mou i si ho fa es de forma inapreciable, quan es decanten per a una determinada idea no dediquen el seu temps a convèncer a ningú sobre les avantatges de la seva elecció. Són la majoria. La població és el que també s'anomena "el mercat de consumidors" (el "target" del producte per experts en marketing). Els connectors/es. Serien els líders d'opinió quan diuen alguna cosa la gent se'ls creu ni que no entengui el per què. Es mouen a velocitat mitjana i tenen una bona capacitat per convèncer, tot i que no s'hi esforcin gaire. Són pocs. Per exemple, els actors o els presentadors de televisió, els crítics de cinema i teatre, alguns intel·lectuals "mediàtics"... Els venedors/es latents. Inicialment no estan decantats per cap idea i no és mouen. En entrar en contacte amb altres promotors, o altres individus que ja s'han decantat per a una determinada idea es posen a vendre-la a alta velocitat i amb la capacitat dels promotors. Són bastants. Els setciències/es. Els hi agrada molt estar al dia, saber-ho tot, i defensar a capa i espasa la seva elecció. Són molt persuasius, i es mouen a una velocitat mitjana - baixa, coneixen a poca gent però són molt influents en el seu petit cercle d'influència. Excepte els primers i la població, que sempre està quieta, els altres individus mai es mouen abans de decidir-se per a una determinada idea. Moviment: Cada individu es fixa un punt objectiu i hi va en línia recta, si troba un altre individu pel mig, dels que no està decidit per cap idea, el vol convèncer. Si ho fa aquest individu es comporta segons el tipus que sigui, sinó segueix quiet.

		Hi ha epidèmies socials?. Formula la teva hipòtesi Suposem el llançament de dues idees en una societat amb diferent tipus d'individus i on encara no hi ha un criteri format sobre aquestes idees. Dels cinc tipus d'individus del model de Gladwell, quins creus que són els més importants a ser captats en favor d'una idea per fer que triomfi? Com et sembla que evoluciona en el temps el nombre d'individus que han optat per a una idea? Com creix? linealment? exponencialment? logísticament? perquè? La idea que té inicialment més èxits és la que inevitablement triomfa finalment?

		Valida la hipòtesi al laboratori virtual. Al següent model de simulació pots interactuar modificant el nombre de venedors inicials de cada diari. Per fer la simulació més simple a la finestra del model tant sols apareixen quatre colors: idea A blava, idea B vermella, població en negre i els altres de color gris. Primera pràctica: Simulació d'un procés de difusió. Suposa el mateix nombre de promotors inicials a les dues bandes igual a 2. Fes tres simulacions. Quina idea surt guanyadora? Augmenta el nombre de promotors A a 4 i deixa els B igual. I ara? Quina idea guanya després de tres simulacions? Segona pràctica: Simulació el procés de difusió. Visualitza la finestra "Total" (si veus una línia plana reinicialitza la simulació). El resultat de la simulació que expressa per la corba (evolució de la població captada per la idea al llarg del temps) coincideix amb la teva hipòtesi? Visualitza la finestra "colònies" (si veus una línia plana reinicialitza la simulació). Com evoluciona el total d'individus decantats per a una determinada idea?

		Què no té en compte el model? És irreversible: els individus que adquireixen una idea no canvien mai d'opinió Les idees són antagòniques: els individus no poden ser contaminats per ambdues No apareixen noves idees, i les idees no canvien pel fet que més o menys individus les comparteixin La idea s'encomana per contacte amb una probabilitat fixa, independentment del nombre d'individus que ja estan contaminats (en alguns casos real succeeix que una idea es fa més atractiva a mida que va guanyant adeptes, o al contrari quants més adeptes, menys atractiva!)

Model de Prigogine d'elecció social		Si vols experimentar més, descarrega't el model de simulació El model es basa en la teoria de Priogine, segons la qual l'atracció dels individus per una idea es dona en funció de la quantitat d'individus que la tenen. Això explica fenòmens aparentment inesperats, com que una tecnologia inferior acabi dominant el mercat i fent desaparèixer tecnologies superiors (com el motor d'explosió, que impedí el desenvolupament del motor elèctric, o el vídeo VHS que superà a BETA, o el PC al Mac, etc.) Entrevista amb Ilya Prigogine (en angles)