Quina qualitat d'aire tenim?

 

 

Què passa amb la contaminació atmosfèrica a Catalunya? Notícies recents

  • Els punts negres per qualitat de l’aire passen de dotze municipis el 1996 a només dos el 2000-2001.

    A V U I dimarts 19 de febrer del 2002

    Els límits admissibles de contaminació atmosfèrica van ser superats durant el període 2000-2001 als municipis de Sant Andreu de la Barca i el Prat de Llobregat. De forma esporàdica, els límits legals també van ser superats a la Pobla de Mafumet-el Morell i a Sant Fost de Campsentelles, segons les dades recollides a l’informe La qualitat de l’aire a Catalunya.

  • La Unió Europea, en contra de substituir el Protocol de Kyoto pel pla dels EUA.

    A V U I dissabte 16 de febrer del 2002 

    La comissària europea del Medi Ambient, Margot Wallstrom, va dir ahir que el pla presentat per Estats Units per lluitar contra el canvi climàtic
    “no pot substituir el Protocol de Kyoto”. “El Protocol de Kyoto és l’únic
    pla internacional efectiu per combatre l’escalfament global i demano als Estats Units que s’incorporin a aquest procés”.

  • Catalunya registra per primera vegada un nivell perillós d’ozó.

    el Periódico  DIVENDRES 14 DE JUNY DEL 2002

    L’incident va succeir a les nou del matí a Vila-seca (Tarragonès), on es van detectar 384 micrograms, quan el límit d’alerta està en 360 micrograms. Des que el 1994 es va començar a mesurar la presència d’aquest gas, el valor màxim comptabilitzat van ser 323 micrograms el 1996 a Badalona. El director del Servei de Meteorologia de Catalunya, Oriol Puig, va qualificar de «situació inesperada» la que es va produir ahir a Vila-seca. «A les vuit del matí hi havia nivells normals (44 micrograms) per aquesta hora de poca insolació. De sobte –va continuar–, a les nou, els mesuraments es van disparar fins als 384 micrograms».


Com es calcula la contaminació atmosfèrica? Model ICQA

L'índex ICQA

A Catalunya, la vigilància de la qualitat de l'aire es duu a terme mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (la XVPCA), equipada a 01.06.01 per 258 estacions de mesurament manual i 68 estacions automàtiques, distribuïdes en 96 municipis de 31 comarques.

L'Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) es calcula des del 1995 i mesura els nivells d'immissió dels contaminants SO2 (diòxid de sofre), NO2 (diòxid de nitrogen), CO (monòxid de carboni), PST (partícules en suspensió) i O3 (ozò). Durant el període primavera-estiu, a més de l'ICQA, el DMA (Departament de Medi Ambient) informa dels nivells d'ozó troposfèric.

El valor de l'ICQA el determina el contaminant crític mesurat a cada estació (contaminant que ha donat l'ICQA més baix).

Com més alt és l’índex, millor és la qualitat de l’aire. El valor de l'ICQA determina la categoria de qualitat de l’aire (pobra, millorable o bona). 

L’ozó troposfèric es genera en presència de certs contaminants primaris (òxids de nitrogen, hidrocarburs). La seva formació es veu afavorida per unes condicions meteorològiques típiques de la primavera i l’estiu (forta radiació solar, alta temperatura).

   Contaminants, fonts i efectes. Anar a la font.
 

 
Font
Efectes
Òxids de sofre

SOx ( SO2 i SO3)

Fonts naturals: Oceans i activitat volcànica.

Fonts antropogèniques:
Combustió de carbons i petrolis: 
automòbils, centrals tèrmiques, explotació i manipulació de certs minerals de sofre, fabricació de paper i cartró, àcid sulfúric i certs productes de síntesi.
Pluja àcida: Formació d'àcid sulfúric. Deterioració de conreus i irritació de les mucoses. El SO2 irrita als ulls, les vies respiratòries i produeix tos, opressió respiratòria i espasmes de larinx.
Òxids de nitrògen

N2O, NO2, NO

Fonts naturals: Per aquesta via s'obté pràcticament el 100 % de N2O (nociu). S'obté per l'activitat bacteriana en el sòl. També s'obté, per l'acció bacteriana el 80% del NO.
Volcans i tempestes.

Fonts antropogèniques
: Processos de combustió temperatures elevades (> 1000ºC): motors Dièsel, centrals elèctriques. Típic de zones urbanes.
Paper important en la pluja àcida i smog fotoquímic.

Pot produir eutrofització de les aigües i malalties respiratòries.

 

Monòxid de carboni

CO

Fonts naturals: Oxidació atmosfèrica del metà degut a la putrefacció de la matèria orgànica.
Oceans; degradació i creixement de la clorofil·la.

Fonts antropogèniques
: Combustions incompletes: motors de benzina, centrals elèctriques, fàbriques d'acer, calefaccions, fum de tabac.
Toxicitat

Interfereix en el transport d'oxigen a través de la sang.

Lassitud, mal de cap i alteracions en la coordinació de moviments.

Diòxid de carboni

CO2

Fonts antropogèniques: Producció i consum de combustibles fòssils.
Canvi d'usos del sòl.
Augment de la temperatura planetària.

Augment del nivell del mar.

Ozó

O3

Reaccions fotoquímiques d'oxidació del SO2 o de transformació del NO2 a NO.
Típiques en zones urbanes amb trànsit intens.
Contaminant important en l'aparició de la boira fotoquímica i els seus efectes.

Oxidant molt energètic.

Hidrocarburs
Fonts naturals: Evaporació en zones pantanoses i petrolíferes

Fonts antropogèniques
: Combustió de combustibles fòssils: motors de benzina.
Intervenen en la formació de l'smog oxidant. Agents cancerígens.

Quins estàndards s'apliquen a Oregon (EEUU)? (en anglès)
 


Quina qualitat d'aire tenim? Formula la teva hipòtesi

Pot instal·lar-se una central elèctrica de cicle combinat sense que afecti a l'entorn?

Els contaminants que emet sempre afecten al lloc on s'ubica?

Quins són els principals problemes que pot provocar una central d'aquest tipus?  


Valida la hipòtesi al laboratori virtual

Pràctica: Efecte de la construcció d'una central elèctrica

Suposem una ciutat a l'entorn rural amb uns paràmetres mesurats a les dues del migdia com els que s'indiquen a la simulació. Es proposa construir una central elèctrica de cicle combinat de 800 MW que inclou la ciutat en el seu radi d'acció. El seu impacte a l'entorn dependrà de:

  1. Condicions meteorològiques.

  2. Qualitat actual de l'aire.

  3. Ubicació i terreny (relleu).

  4. Tipus de combustible utilitzat.

1.- Si la central funciona per combustió de gas natural, com afectarà a l'entorn?. La següent taula mostra les emissions per dos escenaris, el més optimista i el més pessimista.

   valors mitjos mesurats en el temps indicat Escenari O  Escenari P

CO (mg/m³  8h

2 3
NO2 (µg/m³  1h)  120 480
SO2  (µg/m³  1h)  40 80
PM10 (mg/m³  1h)  Ø < 10µm 15 15
PST (µg/m³  24h) partícules totals 45 45

Aplica els valors de la taula al model i estima quina qualitat d'aire tindrà aquesta ciutat un cop instal·lada la central.

2.- I si la central funciona amb combustibles fòssils (carbó, petroli)? Creus que les emissions de CO seran les mateixes? I les emissions de les altres variables, tindran els mateixos valors?

3.- Vistos els resultats com és que la gent no vol tenir una central tèrmica al seu entorn?

Que és el que no s'ha tingut en compte a la pràctica?

Respostes.