dijous 19
abril 2001

"L'ecosistema del riu és la millor fàbrica d'aigua de qualitat"
La investigadora Eugènia Martí, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, ha format part de l'equip de científics nord-americans que avui publiquen un treball a Science sobre la capacitat de depuració de les capçaleres dels rius. Aquesta mateixa investigadora ha començat un estudi semblant a rius catalans dins d'un projecte de la UE que finalitzarà al 2004.
Els afluents dels grans rius són molt eficients en el processament i la retenció del nitrogen i, per tant, representen un factor clau a la millora de la qualitat de l'aigua. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi publicat per la revista Science en el qual ha participat Eugènia Martí com a investigadora del Departament de Biologia de la Arizona State University. L'estudi s'ha basat en la comparació d'onze rius de diferents zones bioclimàtiques dels Estats Units. Segons els investigadors, quant menys cabal tenen, els organismes de la llera exerceixen un major control sobre les substàncies que transporta el riu, entre elles el nitrogen. Això és degut a que el contacte entre el flux d'aigua i la llera del riu és més gran. En aquest context, l'estudi mostra que els rius de capçalera retenen i transformen més de la meitat del nitrogen.
L'obtenció d'aquestes dades ha estat possible mitjançant l'ús d'un isòtop estable del nitrogen. Aquesta tècnica permet seguir el moviment d'aquest element a l'aigua i al llarg de la cadena alimentària. L'estudi és particularment rellevant ja que els darrers anys la concentració de nitrogen en els ecosistemes aquàtics s'ha incrementat en tot el planeta a causa d'activitats humanes, com ara l'ús de fertilitzants, la fixació de nitrogen en conreus de llegums, la combustió de recursos fòssils o l'abocament de residus urbans, agrícoles i ramaders. Quan l'ecosistema terrestre se satura de nitrogen, l'excés d'aquest element es desplaça per les aigües superficials i subterrànies, fins arribar als ecosistemes aquàtics. De l'estudi, finançat per la National Science Fundation dels Estats Units, es desprèn la importància de preservar aquests petits rius que, segons demostren els investigadors, són els més importants en la regulació de la química de l'aigua. Al treball aquests també recorden que més d'un 85% de la longitud total dels cursos fluvials d'una conca està formada precisament per aquest tipus de rius, que són també els més vulnerables a les activitats humanes. Per tant, conclouen els investigadors, és necessària una gestió i conservació adequada d'aquests rius, ja que contribueixen a millorar la qualitat de l'aigua a petita i a gran escala.
"Fins ara s'havien fet estudis de la depuració dels rius, però no eren tant detallats com els que fem ara", ha indicat Martí, qui ara com ara està portant a terme estudis sobre la capacitat de depuració dels rius a la Tordera, a l'alçada de Sant Maria de Palautordera, i al riu Ció, a Agramunt. El treball, en el qual hi participen investigadors de l'Agència Catalana de l'Aigua, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Girona avaluarà l'impacte que algunes activitats humanes, com ara l'agricultura o la ramaderia, afecten a la capacitat de retenció d'elements químics dels rius i, en definitiva, a la qualitat de l'aigua. Martí, que considera el Plan Hidrológico Nacional un autèntic disbarat, ha destacat que, per primera vegada, gestors i científics treballen plegats en un projecte de recerca en recursos hídrics.
Guillermo Caba Serra
L'aigua a la conca mediterrània: cicles, disponibilitats i règims
La qualitat de l'aigua
Qualitat de l'aigua als rius Besós, Foix, Llobregat i Tordera
Ecologia i gestió de l'aigua a Catalunya
Revista Science