| "L'ecosistema
del riu és la millor fàbrica d'aigua de qualitat" |
 |
 |
La
investigadora Eugènia Martí, del Centre d'Estudis Avançats de
Blanes, ha format part de l'equip de científics nord-americans
que avui publiquen un treball a Science sobre la capacitat de
depuració de les capçaleres dels rius. Aquesta mateixa
investigadora ha començat un estudi semblant a rius catalans dins
d'un projecte de la UE que finalitzarà al 2004. |
|
 |
|
|
Els
afluents dels grans rius són molt eficients en el processament i
la retenció del nitrogen i, per tant, representen un factor clau
a la millora de la qualitat de l'aigua. Aquesta és la principal
conclusió de l'estudi publicat per la revista Science en el qual
ha participat Eugènia Martí com a investigadora del Departament
de Biologia de la Arizona State University. L'estudi s'ha basat en
la comparació d'onze rius de diferents zones bioclimàtiques dels
Estats Units. Segons els investigadors, quant menys cabal tenen,
els organismes de la llera exerceixen un major control sobre les
substàncies que transporta el riu, entre elles el nitrogen. Això
és degut a que el contacte entre el flux d'aigua i la llera del
riu és més gran. En aquest context, l'estudi mostra que els rius
de capçalera retenen i transformen més de la meitat del
nitrogen. |
|
 |
|
L'obtenció
d'aquestes dades ha estat possible mitjançant l'ús d'un isòtop
estable del nitrogen. Aquesta tècnica permet seguir el moviment
d'aquest element a l'aigua i al llarg de la cadena alimentària.
L'estudi és particularment rellevant ja que els darrers anys la
concentració de nitrogen en els ecosistemes aquàtics s'ha
incrementat en tot el planeta a causa d'activitats humanes, com
ara l'ús de fertilitzants, la fixació de nitrogen en conreus
de llegums, la combustió de recursos fòssils o l'abocament de
residus urbans, agrícoles i ramaders. Quan l'ecosistema
terrestre se satura de nitrogen, l'excés d'aquest element es
desplaça per les aigües superficials i subterrànies, fins
arribar als ecosistemes aquàtics. De l'estudi, finançat per la
National Science Fundation dels Estats Units, es desprèn la
importància de preservar aquests petits rius que, segons
demostren els investigadors, són els més importants en la
regulació de la química de l'aigua. Al treball aquests també
recorden que més d'un 85% de la longitud total dels cursos
fluvials d'una conca està formada precisament per aquest tipus
de rius, que són també els més vulnerables a les activitats
humanes. Per tant, conclouen els investigadors, és necessària
una gestió i conservació adequada d'aquests rius, ja que
contribueixen a millorar la qualitat de l'aigua a petita i a
gran escala.
|
|
|
 |
|
|
"Fins
ara s'havien fet estudis de la depuració dels rius, però no eren
tant detallats com els que fem ara", ha indicat Martí, qui
ara com ara està portant a terme estudis sobre la capacitat de
depuració dels rius a la Tordera, a l'alçada de Sant Maria de
Palautordera, i al riu Ció, a Agramunt. El treball, en el qual hi
participen investigadors de l'Agència Catalana de l'Aigua, de la
Universitat de Barcelona i de la Universitat de Girona avaluarà
l'impacte que algunes activitats humanes, com ara l'agricultura o
la ramaderia, afecten a la capacitat de retenció d'elements químics
dels rius i, en definitiva, a la qualitat de l'aigua. Martí, que
considera el Plan Hidrológico Nacional un autèntic disbarat, ha
destacat que, per primera vegada, gestors i científics treballen
plegats en un projecte de recerca en recursos hídrics. |
|
 |
| Guillermo
Caba Serra |
|
|
 |