Laboratori de Matemàtiques

 

   

Casos:


Imprevisibilitat. Perquè és imprevisible (o caòtica) la repetició de fenòmens "deterministes" al llarg del temps?  

L'equació logística és un dels exemples més senzills per explicar el fenomen de caos determinista. Es tracta d'una equació iterativa discreta.




Poden haver-hi "ordres ocults o estranys" en sistemes "aparentment caòtics"?. Tot el que no entenem és necessàriament caòtic o aleatori?

L'atractor de Lorenz: L'atractor de Lorenz és un atractor extrany, fruit de la complexitat que presenten les equacions simplificades de Lorenz que descriuen el temps meteorològic. Té una forma de papallona molt característica i és freqüentment usat com a exemple degut a que va ser el primer atractor que es va descobrir. Els sistemes complexos tenen algun nivell d'ordre.

L'atractor de Lorenz és un atractor estrany, fruit del caos que presenten les equacions simplificades de Lorenz que descriuen el temps meteorològic. Té una forma de papallona molt característica i és freqüentment usat com a exemple degut a que va ser el primer atractor que es va descobrir.

Un altre cas famós d'atractor és el de Rossler.


Invariants d'escala

El triangle de Sierpinsky és molt utilitzat com a exemple de fractal. És un fractal regular que es basa en un triangle. Partint d'un triangle equilàter de color negre, es pot partir aquest en 4 triangles equilàters de costat la meitat de l'original, i treure el triangle central. Considerant que els tres triangles que queden són com l'inicial, la repetició del procés dóna lloc al triangle de Sierpinsky.


 

El mètode de Newton amb variable complexa


Desenvolupat per Antoni Castelltort, Enginyer de Camins


El comportament del mètode d'iteració de Newton per a la resolució d'equacions quan s'aplica al camp dels nombres complexes va ser estudiat pel matemàtic John Hubbard i els seus alumnes d'Orsay (França) a partir de l'any 1976. Un resum de la seva gènesi i de la incidència posterior sobre l'estudi dels sistemes dinàmics pot llegir-se a "Chaos - Making a New Science", de James Gleick (edició castellana de Seix i Barral pp. 218-222 i pàg. 5 de les il·lustracions entre pp.122-123). Aquí només volem fer un recordatori del mètode original i un petit desenvolupament que en permeti la plasmació gràfica en alguns casos senzills.