Claus per explorar la complexitat social al llarg de la història
Comportaments
Estratègies de control de la complexitat ambiental:
Claus per explorar la complexitat social al llarg de la història
Marx identificà algunes lleis explicatives de la dinàmica de la
història econòmica, com per exemple, la concentració creixent dels medis de producció en mans de poques persones o empreses i la misèria creixent de la majoria de la població.
El 1961 200 pacífics manifestants argelins foren massacrats per la policia de París, el 1964 va haver-hi la primera confrontació greu a
la Universitat de Berkeley, el 1965 assassinaren Malcon X líder de la Nació de l'Islam, i
els grups negres que es revoltaren a Los Angeles foren immediatament reprimits,
simultàniament a la resta del món les coses anaven de mal en pitjor: els xinesos envaïren el Tibet i tot seguit iniciaren la Revolució Cultural, els crims dels Mau-Mau a Kenya i totes les cruentes guerres d'independència africanes, les revolucions i els cops d'Estat al sud i al centre d'Amèrica. A Israel, el Tashal atacà els exèrcits de tots els països àrabs, que s'havien concentrat en les seves fronteres per envair el país, i en només sis dies els derrotà, humiliant els àrabs com no succeïa des dels temps de les
Creuades.
La vaga de tramvies del 1951 a Barcelona
El moviment va ser força d'espontani i el van promoure gent d'origen molt divers: alguns comunistes, obrers catòlics i, fins i tot, falangistes dissidents.
És a finals dels anys seixanta que s'inicià el fenomen que actualment coneixem com a "terrorisme": el líder palestí Habash segresta un avió a Roma, el terrorista veneçolà conegut mundialment com "Carlos" comença els seus "estudis" a la Universitat Patricio Lumumba de Moscou, el primer contingent de l'IRA comença a estrenar-se en un camp palestí, juntament amb el grup italià Bandera Roja i els alemanys del Bader-Meinhof, l'Exèrcit Roig Japonès inicia les seves activitats, el Che Guevara fracassa amb la seva "guerrilla rural" a Bolívia i s'activen immediatament les "guerrilles urbanes" dels Tupamaros i els Montoneros, i a Espanya ETA mata al Guàrdia Civil José Pardines i al comissari de policia Melitón Manzanas.
La vaga de tramvies del 1951 a Barcelona
Els fets de Barcelona van començar com a protesta per l'augment del preu
del bitllet. Aviat el moviment es convertí en una vaga que es
va anar estenent a molts centres industrials de Barcelona, Badalona,
Terrassa i Manresa.
En la Vanguardia (13 març 1951) s'esmenta com la vaga fou avortada
per la Guardia Civil.
"A mediodia salieron a prestar
servicio de orden público las fuerzas de la Guardia Civil. Su
presencia en las calles provocó una reacción evidente de
satisfacción en el ánimo del ciudadano, que siempre ha apreciado
en su justo valor la eficiencia de los hombres de la Benemerita. Las
fuerzas de la Guardia Civil se distribuyeron en patrullas por las
vías de la ciudad, manteniendo el orden más absoluto con su sola
presencia, que no en vano goza dicho Cuerpo de un prestigio tan
notorio como meritoriamente logrado"
El fracàs o triomf del cop d'estat (del 17 al 21 de Juliol de 1936)
El pronunciament es va iniciar el 17 de Juliol a Melilla, i l'endemà havia triomfat a Ceuta i Tetuan. El 18 diversos caps es van aixecar a Mallorca, Pamplona, Saragossa, Sevilla... El pronunciament va fracassar a Madrid i Barcelona, això va provocar la desmoralització dels caps revoltats a les altres capitals catalanes que es van rendir.
De la guerra Civil a la guerra Mundial (1936-1941).
No semblava que els militars revoltats a la península poguessin
resistir gaire sense l'ajut de l'exercit d'Àfrica. Van aconseguir
traslladar les forces a la península gràcies a un pont aeri entre el
Marroc i Sevilla amb avions subministrats pels Alemanys i Italians.
El 1937 la URSS havia enviat tancs, avions, municions i assessors, uns
2.000, a la República i a més a més comptava amb uns 50.000 homes de les
brigades internacionals. Els Feixistes contaven amb la Legió Condor
alemanya, uns 8.000 homes, uns 120.000 soldats italians i, uns 100.000
mercenaris marroquins.
El 1941 es va crear la División Azul per anar a lluitar a Rússia al costat dels alemanys. El manteniment i armament anava a càrrec dels alemanys i el govern espanyol arriscava poc en la operació.
Comportaments:
L'obrerisme barceloní al segle XIX: Mutualisme
L'obrerisme
barceloní evolucionà cap el mutualisme i el cooperativisme,
sota la influència del socialisme utòpic francès. Sense un
programa concret de transformació social, tendien a un
republicanisme insurreccional, amb una ideologia que va atraure
menestrals, petits comerciants, obrers i fins i tot professionals
liberals.
Una bona part dels treballadors catalans s'identificaren amb el
anarcosindicalisme, perquè era antiburocràtic, anticentralista i
antiestatal, davant el socialisme, que identificaven amb l'Estat-nació.
La mútua destrucció assegurada i la teoria del dominó
"Mútua destrucció assegurada" fa referència al paradigma segons el qual tant la Unió Soviètica com els Estats Units quedarien anihilats en cas de guerra, independentment de qui la comencés.
Un home, només pitjant un botó tenia al seu abast poder suficient per destruir el planeta vàries vegades. La decisió de pitjar el botó podia ser el resultat d'un encadenament de conflictes sorgit per un problema a Cuba (cas de l'anomenada Crisi dels míssils), a Vietnam o a qualsevol lloc del món (el que el Secretari Kissinger anomenà "la teoria del dominó", si queia en mans comunistes un nou país, la resta podrien anar caient un darrera l'altre). Paradoxalment, el risc de la mútua destrucció assegurada serví per mantenir la pau durant la Guerra Freda (des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins al colapse del comunisme i la desintegració de la Unió Soviètica en diferent països).
El trieni liberal (1820-1823)
El 1820 va triomfar un pronunciament (cop d'estat) liberal a Andalusia d'un exercit que estava a punt d'embarcar-se cap a Amèrica per sufocar-hi el moviment independentista. Aquest pronunciament va tenir ressò en altres indrets del país i això va fer que Ferran VII acceptés la Constitució: d'aquesta manera va inaugurar un període de govern liberal que va durar tres anys (1820-1823).
Les Corts, un cop convocades van dur a terme una tasca legislativa i reformista i van restaurar les llibertats. Però mentrestant, Ferran VII va demanar ajuda secretament als monarques absoluts d'Europa. El rei Ferran VII va aconseguir ajuda dels absolutistes europeus per restaurar l'absolutisme i el rei Lluís XVIII de França va enviar a la península l'exèrcit anomenat Cent Mil Fills de Sant Lluís. Davant l'arribada de les tropes franceses a Madrid, les Corts es van traslladar, juntament amb el rei, a Sevilla i després a Cadis, on al final van haver de rendir-se a l'exèrcit francès.
El descobriment d'Amèrica
El descobriment d'Amèrica potser es degué a un error en els
càlculs de Cristòfol Colon sobre la mida del món, que, segons alguns
historiadors, el varen fer creure que la distància des d'Europa a la
Xina era més curta per la ruta d'occident.
La primera decisió important de l'Administració Johnson després del magnicidi del President Kennedy va ser implicar-se a fons en la guerra del Vietnam, però una altra decisió important, que passà més desapercebuda, fou orquestrar l'anomenada "Operation Chaos", el Grup d'Operacions Especials de la CIA per investigar, coordinadament amb l'FBI, "activitats antiamericanes en territori americà". L'operació Chaos no tenia com objectiu evitar cap guerra, sinó guanyar-la, i per tal de fer-ho s'aplicaria la regla "del mal menor" i la regla "del fi justifica els mitjans". L'operació Chaos funcionà tan per lliure, tan a la seva, que anys més tard, davant la Comissió Rockefeller, el cap de contrainteligència de la CIA va reconèixer que no tenia constància fefaent que l'Operació Chaos existís. (no hem trobat cap vincle!!).
La mida de la indústria catalana del segle XIX
Allò que caracteritzava la indústria catalana vers l'any 1900 era la seva disseminació, la importància de l'empresa petita i mitjana i de les formes poc concentrades de la producció (hi havia més de 13.000 fabricants matriculats a Catalunya). En la indústria cotonera occidental la mitjana de fusos per fàbrica era de 40.000 a 50.000, les instal·lacions catalanes més notables en solien tenir entre 5.000 i 15.000 (amb un sol gran establiment de 25.000). El polític i financer Francesc Cambó digué: "Un dels principals defectes que priva el desenrotllament de la nostra indústria és l'individualisme català. El català té horror a la societat anònima pel desig de governar a casa seva. L'esperit comercial de Catalunya és deficient"
El motí d'Aranjuez (1807)
La situació interna a España, que ja s'havia deteriorat molt, tant per la mala administració i l'ambició de Godoy com per les despeses que provocaven els luxes de la cort i les guerres, es va agreujar a conseqüència del desastre de Trafalgar. Aquesta era la situació quan es produí el motí d'Aranjuez.
Estratègies de control de la complexitat:
Seguiment continuat del sistema
La guerra de guerrilles a Espanya (1807)
La guerra de guerrilles va ser el sistema defensiu-ofensiu dels pagesos espanyols que coneixien bé el terreny muntanyós de la península, davant l'exèrcit francès. Les partides de guerrillers sorgien espontàniament del poble, dirigides per homes que van arribar a ser molt experts en la tàctica adequada al coneixement del terreny i a la màxima mobilitat per aquest.
Un d'aquells caps guerrillers, Espoz y Mina, explicà:
"... el (guerrillero) que aprehendia un caballo lo montaba, y
desde aquel momento era ya soldado de caballeria; el que se apoderaba de
una lanza y quería servir en esa arma era lancero, y por este orden tenia
mejor fusil, mejor bayoneta, mejor sable aquel que se lo proporcionaba el
enemigo, y éste era el grande estímulo que había para arrojarse a
empresas atrevidas"
El Pla d'Eixample de Barcelona (1856)
La demolició de les muralles de Barcelona va permetre iniciar el
projete d'eixample, que va donar lloc a una sèrie de discòrdies entre
l'ajuntament de la ciutat i el govern, que defensava el projecte de
l'enginyer de camins Ildefons Cerdà. El projecte es va adoptar el 1986 i
fou dut finalment a terme. El projecte d'eixample de Barcelona s'esmenta
com la base de la construcció de Barcelona com a gran ciutat
mediterrània i de Catalunya com a país urbà i modern.