Claus per explorar la complexitat del sistema econòmic

Comportaments

Estratègies de control de la complexitat ambiental


Claus per explorar la complexitat del sistema econòmic

 

Dinamisme

Dependència del temps: la seqüència dels esdeveniments

L'ordre dels factors altera el producte. L'impacte d'una determinada política depèn del ritme i la seqüència en que s'implementi.
 

Multiplicitat

A voltants de l'any 1848 i amb  excepció d'Anglaterra i Rússia la resta de països europeus van patir diversos processos revolucionaris provocats per múltiples factors: males collites, condicions de vida dels obrers, crisi financera... i que va donar a la vegada múltiples respostes: les tesis cristianes liberals de Lamennais, les utopies comunistes del francès Etienne Cabet i del britànic Owen, l'anarquisme de Proudhon, el socialisme de Louis Blanc i el Manifest Comunista de Karl Marx .
 

Diversitat

La diversitat de situacions i problemes econòmics que ha d’afrontar qualsevol persona al llarg de la seva vida ha esdevingut, en les societats occidentals, cada vegada més complexa. Durant la seva vida, l’individu ha de prendre multitud de decisions
en l’exercici de diversos rols com a consumidor, treballador, empresari, inversor o estalviador, i moltes d’aquestes decisions són d’una gran transcendència per a la seva vida personal i familiar. 

A més d’aquesta dimensió personal, els problemes econòmics tenen també una clara dimensió social. La inflació, l’atur o el dèficit públic són temes de debat en la societat actual i objecte de propostes per part dels diferents grups socials i polítics. Aquestes propostes, en una societat democràticament avançada, demanen dels ciutadans una valoració raonada i sovint un posicionament davant de les diferents alternatives.

Les consideracions anteriors justifiquen per si soles la necessitat d’una formació econòmica bàsica per a tothom. Una formació que ajudi a fer front, amb coneixement i responsabilitat, a la gran diversitat de situacions que afecten la vida de les persones com a éssers individuals i com a membres d’una col·lectivitat.
 

Simultaneïtat

Si observem un ecosistema natural comprovem que la seva població no es divideix entre devoradors i devorats que fixen un horari per intercanviar impressions. Tot organisme pertanyent a un ecosistema equilibrat consumeix unes energies mentre en produeix d'altres, en un procés continu i simultani. Aquesta col·lecció de convivències conforma un ecosistema que és, a grans trets, autònom. Aprofitant que "ecosistema" i "economia" comparteixen la mateixa arrel grega "eco-" ("àmbit vital") em permeto la llicència de definir "econosistema" a aquell àmbit econòmic que pot mantenir un equilibri i un cert grau d'autonomia... Quim Gil (periodista) a el Puput.es
 

Espontaneïtat

Dins del liberalisme individualista nord-americà hi ha un corrent anomenada ètica egoista. Pregona la defensa del individu i de les llibertats en contra  del les idees de revolució i feixisme. Murray ROTHBARD (1926-1995) fou el més individualista de tots i va iniciar una teoria barreja d'anarquisme i de capitalisme . L’estat és injustificable perquè a través del control monetari posa traves a l’ordre espontani del mercat, provocant atur, pobresa i crim.
 

Aleatorietat

Sensibilitat 

L'equilibri del sistema en un moment donat pot trontollar quan no té bases sòlides, per exemple quan el creixement econòmic es deu a la pura especulació financera.

Interdependència

Dins del liberarisme individualista nordamericà hi ha un corrent anomenada ètica egoista. Pregona la defensa del individu i de les llibertats en contra  del les idees de revolució i feixisme. Segons Ayn RAND (1905-1982) l'única defensa possible dels drets del individu està en el capitalisme perquè permet viure en pau a través d’intercanvis voluntaris com a iguals independents.

 


Comportaments:

Evolutius

Precisament les polítiques macroeconòmiques integren el conjunt de mesures governamentals destinades a influir sobre l'evolució de l'economia en el seu conjunt: inflació, atur, creixement, dèficit públic...
  

Desproporcionats

Les sorpreses inesperades
 
La vida és plena de sorpreses inesperades,  un recorregut incert on el desconeixement de la realitat pot ser deguda a la ignorància, o senzillament a la pura aleatorietat dels fets.  Accidents tecnològics, atemptats terroristes o desastres naturals canvien les condicions dramàticament provocant crisis econòmiques.
 
Després d'un terratrèmol a Los Angeles que destrueix autopistes importants, la utilització del transport públic creix i es manté alt durant un període de temps molt llarg, seguint una pauta de comportament diferent de la preexistent. 
 

Imprevisibles

Imprevisibilidad conjuntural. Per tal d'esmorteir el risc d'incertesa, les persones i les empreses contracten "pòlisses d'assegurança". El tipus d'interès bancari té associat una prima pel risc que el préstec no sigui retornat.
 
Hipersensibilitat a les condicions inicials: Caos determinista
  
Pànics borsaris, crisis fulgurants... es desencadenen i es propaguen vertiginosament en el moment que els agents econòmics perden la confiança, deixen de cooperar. Els casos més sorprenents són aquells que es generen sense la intervenció d'un agent exterior, com els esdevinguts a l'Argentina o las països comunistes, que poden deure's tan a la difusió d'un mecanisme conegut com a l'atzar. 
  
Els països desenvolupats són els que tenien territoris amb major productivitat agrícola i comunicacions més fàcils.
 

Irreversibilitat

La tecnologia mostra la manera de combinar els mitjans humans i materials per elaborar béns i serveis. La introducció d'una determinada tecnologia en un moment determinat pot generar transformacions irreversibles, com per exemple el cotxe amb motor de combustió, que ha creat un volum d'activitats i subactivitats interrelacionades i generant economies d'escal contra les quals no pot competir un tecnologia diferent tot i els seus avantatges tècnics (per exemple els motors elèctrics). 
 

Ordenats

Estructures d'ordre: L'equilibri estable
 
L'estabilitat dels mercats al llarg del temps s'associa a mantenir nivells d'atur als nivells estructural, inflació zero, dèficit públic zero o amb tendència a reduir-se i creixement moderat. Les estructures que faciliten que sigui possible són les regulacions eficients dels mercats (per exemple assignant clarament la propietat i dret d'ús dels béns). un ritme ajustat d'inversions en capital social (educació, sanitat, transport...) que garanteixen la sostenibilitat de l'equilibri al llarg del temps i unes polítiques fiscals que tendeixen a augmentar els tipus sobre l'ús dels recursos i polítiques monetàries rigoroses.
 

 

Autoorganitzats

Els venedors ofereixen més productes si pugen els preus i els compradors adquireixen més si els preus baixen. Els bancs nacionals compren i venen divises en funció de l'evolució del mercat per estabilitzar els preus.
 
L'herència és una forma d'autoorganització econòmica. De cada 10 persones riques a Europa, 8 pertanyen a famílies "riques de tota la vida". 
 
Auto-organització: Llindars crítics 
 
Un sistema tancat de múltiples agents interactuant lliurement en competència "perfecta" tendeix a estabilitzar-se al voltant de valors crítics (20% dels dominants controlen el 80% del sistema), seguint una llei de tipus potencial.
 
Auto-organització: atractors estranys
 
Cicles de Kondratief Els cicles de Kondratief poden preveure tendències a molt llarg termini. L'economia evoluciona d'una forma cíclica, segons la qual estaríem actualment en una fase d'expansió que hauria de durar fins el 2012 aproximadament.

Errors creatius
 
L'economia submergida, el treball infantil, la delinqüència, l'incompliment de les obligacions fiscals, si bé tenen efectes globals perversos pel sistema econòmic, també poden tenir a curt termini i en llocs concrets, o per grups socials determinats, efectes "creatius". De fet, hi ha d'haver un percentatge de persones "equivocant-se" per descobrir noves tecnologies o formes artístiques, o mètodes científics diferents dels vigents.
  

Invariants d’escala

El invariant que assegura l'equilibri de l'economia a escala urbana o nacional o internacional, per tots els sectors i mercats, és el valor monetari. Independentment del lloc o la circumstància, el valor de la moneda no varia. 


Caòtics

Volàtil i caòtic son les paraules perfectes per definir l'economia actual. Volàtil descriu el grau de canvi de l'economia i caòtic descriu la direcció en la que van aquests canvis. No s'han de considerar paraules bones o dolentes, tant sols realitats. Que per alguns poden ser positives i per altres negatives. 

Autors: Emmett C. Murphy, Ph.D.  i Mark Andrew Murphy
Publicat :Prentice Hall
Data:  Abril 2002
 


 

Seguiment continuat del sistema

La planificació econòmica és l’activitat necessària per tal d’establir límits i guies capaços de generar l’autoorganització del sistemes (p.e. estàndards de qualitat i seguretat ambiental), regular la competència entre agents (p.e. estabint plans d’usos del sòl) i preveure l’estructura bàsica dels sistemes de relació (p.e. Infrastructures econòmiques).La planificació necessita comprensió de les dinàmiques en curs i capacitat d'anticipar problemes futurs.
 
La gestió continuada econòmica
és l'activitat necessària per fer un seguiment de les decisions de planificació, implementar-les en forma adient, i monitoritzar el seu impacte social i ambiental, proposant la seva adaptació i modificació si s'escau.  
  
Inestabilitat dels mercats
  
L'equilibri del sistema en un moment donat pot trontollar quan no té bases sòlides, per exemple quan el creixement econòmic es deu a la pura especulació financera.
   


Establiment de límits

L'establiment de controls centralitzats pot ser indispensable en alguns casos concrets, en sistemes simples composats per agents poc intel·ligents o amb objectius coincidents. Sovint quan existeix coincidència d'objectius (per exemple la implantació d'Autoritats per a la gestió integrada de serveis comuns d'aigua, energia, residus o transport). 
 
Imposar ordres globals limita la lliure interacció dels agents i fa rígid el sistema
 
En alguns casos han d'imposar-se ordres globals que la lliure interacció dels agents difícilment generaria (per exemple lleis per a la protecció d'espais naturals o delimitació de reserves de sòl per a noves infrastructures). 
 
Condicions de contorn: Límits del creixement
 
Recursos naturals o humans escassos han marcat límits a les activitats econòmiques. La capacitat de treball de l'home se situa sobre les 8-10 hores diàries, depenent de la feina que realitzi. Els recursos naturals no renovables tenen un límit. La capacitat del medi ambient d'absorbir impactes humans és també limitada (per exemple en relació a emissions de CO2). Les condicions de contorn poden induir o generar auto-organització espontàniament (per exemple via l'increment del preu de recursos cada vegada més escassos) o no necessàriament, quan el valor de les externalitats no s'internalitza via preus.