|
|
|||||||||||
|
|
Glossari de geografia |
||||||||||
|
|
|||||||||||
|
EL MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES La terra forma part del sistema solar i està integrada per diverses capes:
Les variacions de la temperatura, causades per les hores de llum que rep cada lloc i també pels diversos angles d'incidència dels raigs del Sol fan que la terra s'escalfi això explica l'existència de grans zones climàtiques segons la latitud.
LES REGIONS DINS EL SISTEMA GLOBAL La geografia humana contemporània es dedica a comprendre i interpretar els llocs i les regions en tant que parts d'un sistema global mundial en transformació constant. Els països perifèrics són els que mantenen economies molt especialitzades, poc complexes i amb baixos nivells de productivitat perquè disposen de poca tecnologia o de tecnologia antiquada. Durant anys, molts d'aquest països també han estat coneguts com el tercer món. Un dels elements que més clarament han consolidat la globalització és la nova divisió internacional del treball que consisteix a desplaçar part dels processos productius vers països perifèrics i semiperifèrics. El resultat d'aquest procés de globalització és la integració de la pràctica totalitat del planeta en el sistema mundial capitalista. NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I RICS Les darreres dècades s'han caracteritzat per un creixent interès per les relacions entre la natura i la societat perquè la quantitat, gravetat i persistència de les crisis ambientals ocasiones per la societat han traslladat el tema a la opinió pública. De les múltiples transformacions introduïdes pels éssers humans al llarg de la història, cap no ha tingut l'impacte sobre el medi natural excepte la industrialització. El món actual, majoritàriament utilitza com a principals fonts d'energia combustibles fòssils (no renovables). Un dels impactes més agressiu sobre el planeta ha sigut la desforestació dels recursos forestals comesos per l'home. Es parla de contaminació quan l'acumulació de residus ultrapassa la capacitat de les aigües, l'aire o sòls per eliminar-los o reduir-los. La pol·lució atmosfèrica és la concentració de substàncies tòxiques a l'aire durant períodes prou amples per afectar la salut de les persones. El paisatge mediterrani s'identifica per una característica paradoxa que combina una evident unitat amb una extraordinària diversitat. LA POBLACIÓ I EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC Considerem com a població el conjunt de persones que habiten un territori. Les característiques principals de la població són:
La distribució en les zones on es concentra la població: La població d'Àsia s'agrupa a les valls, als deltes de
grans rius, en illes, a les planes i als turons de la Xina oriental. A Amèrica del Nord les densitats més grans es donen al
nord-est, prop de la frontera amb el Canadà i al altiplà de Mèxic. A Amèrica del Sud la població es concentra en zones
pocs extenses del litoral atlàntic del Brasil i de l'Argentina i en
algunes illes. A l'Àfrica la població es concentra en la Vall del Nil
i en alguns indrets de la costa. A Europa les densitats més altes se situen a l'eix que, des de el Regne unit, passa per Bèlgica, els Països Baixos, el nord de França i Alemanya i arriba fins al nord d'Itàlia. La variació de la població depenen de dos components:
El model de transició demogràfica és una teoria que intenta explicar com es pot passar d'un creixement gairebé nul, a causa de l'alta natalitat però també d'alta mortalitat, a un creixement nul, degut a una baixa natalitat i una baixa mortalitat. L'esperança de vida de la població catalana és una de les més altes del món, degut en part, dels èxits de la medicina en el camp de la cura dels nadons i dels infants i en malalties de tipus infecciós i parasitari. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I ELS MOVIMENTS MIGRATORIS Per estudiar l'estructura d'una població per edats i sexes es dibuixa una piràmide de població. Les piràmides de població dels països subdesenvolupats tenen un forma triangular, amb una base molt àmplia. Les piràmides de població dels països desenvolupats tenen una forma acampanada que tendeix a convertir-se en un rectangle. La població activa es divideix en tres sectors productius:
Amb la inicialització de molts processos, es va reduir el nombre de treballadors, que a la vegada va comportar un augment de l'atur, que varia als diferents països del món:
La persona que se'n va d'un lloc per a anar a un altre és un emigrant, mentre que les persones que arriben a un lloc procedents d'un altre per residir-hi de manera permanent són immigrants. Les principals causes dels moviments migratoris són:
Les migracions de treball són el resultat de l'existència de territoris amb possibilitats econòmiques desiguals. En les migracions de treball distingirem:
TIPUS DE PAISATGES I ECONOMIA AGRÀRIA El paisatge tradicional d'"open field" és típic d'una gran part del centre d'Europa. Es tracta d'un conreu en camps oberts. El bocage és típic de la zona atlàntica d'Europa, amb prats i població dispersa. Les propietats de la terra pertanyen a:
Els països més pobres practiquen l'agricultura de
subsistència orientada a produir allò que necessiten per a la
supervivència. El problema de l'agricultura de subsistència no és pas economitzar mà d'obra, sinó el de poder elevar-ne els rendiments i diversificar-ne les activitats. CRISI DE LA SOCIETAT AGRÀRIA TRADICIONAL. L'AGRICULTURA CIENTÍFICA I MECANITZADA En augmentar l'oferta de productes industrials, més variats i a millor preu, es va arruïnar la petita artesania rural que ocupava els agricultors en els temps en què l'activitat agrícola baixava. Una conseqüència del desenvolupament econòmic va ser que una part cada vegada més considerable del sector agrari va entrar en els circuits de l'economia de mercat. Els organismes competents de la Unió Europea han afavorit l'explotació familiar mitjana i han fomentat una agricultura intensiva que necessita mà d'obra, tècniques avançades i inversions per obtenir productes de qualitat destinats a proveir la demanda, exigent, de la població dels països rics d'Europa. L'estructura agrícola catalana es caracteritza per la petita dimensió de les seves explotacions, amb un alt nivell de mecanització i una àmplia diversitat de conreus. Les principals zones de pesca al món són les següents:
La pesca té poc valor en el conjunt del producte interior brut espanyol i té escassa capacitat de crear llocs de treball directes. Els principals problemes de la pesca:
En general, les empreses pesqueres estan associades a indústries que treballen amb derivats de la pesca i a companyies que n'asseguren un transport ràpid i una distribució eficaç. LA INDÚSTRIA PROCESSOS PRODUCTIUS INDUSTRIALS A la primera etapa del procés industrial es parteix de primeres matèries obtingudes directament de la natura. La indústria ha transformat profundament el paisatge natural i la vida dels éssers humans als països on hi ha hagut processos d'industrialització importants. La localització de les fàbriques també ha provocat canvis profunds en la distribució de la població, que s'ha concentrat a prop del lloc on treballa. Les indústries de base són les que es dediquen a activitats de transformació de l'energia. Entre les indústries lleugeres es fa distinció de les béns de consum de caràcter durador (electrodomèstics, automòbils, etc.) i les de béns no duradors (tèxtil, calçats, arts gràfiques, etc.) Es consideren indústries punta les que utilitzen les tecnologies més avançades i complexes. En qualsevol empresa industrial s'han de combinar un seguit d'elements perquè sigui possible la producció:
A la primera revolució industrial es va passar de treballar al taller de l'artesà a la fàbrica. La segona revolució industrial va ampliar la mecanització i l'eficàcia de les màquines per tal d'aconseguir produccions massives. La revolució tecnològica es basa en el desenvolupament de la microelectrònica, la informàtica, la robòtica, la telemàtica, etc. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LA INDÚSTRIA Els trets més importants que fa augmentar el cost dels transport són:
La importància que té la disponibilitat de mà d'obra explica que algunes indústries se situïn en llocs molts poblats. Algunes indústries se situen en zones franques, que estan lliure d'impostos i tenen poca pressió fiscal o bé se les afavoreixen amb tractes preferents. LES ACTIVITATS TERCIÀRIES. ELS SERVEIS En un intent de classificar aquestes activitats a vegades es distingeixen el sector terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries) del quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió). Una gran part dels serveis són públics, atesos i finançats per l'Estat. La definitiva urbanització de la societat no només ha fet ampliar l'àmbit físic de les ciutats, amb una demanda conseqüentment més elevada de transports, comerços i equipaments, sinó que ha consolidat unes pautes de comportament consumista basades en el sector terciari. La demanda d'una justícia social més gran que reclama igualtat d'oportunitats han comportat millores notables, com ara:
Malgrat la millora innegable pel que fa a l'ampliació i a la generalització de l'educació als països desenvolupats, cal remarcar alguns defectes del sistema:
El temps lliure, anomenat també oci, pot dedicar-se a moltes activitats, però una de les més importants és el turisme. El turisme massiu més important té lloc durant l'estiu, a l'època de vacances. El turisme té una gran importància econòmica. Els ingressos per aquest concepte equilibren la balança de pagaments d'alguns països. Fins al segle XIX el comerç es feia entre llocs que eren propers. El comerç entre lloc allunyats es limitava a productes molt cars. Actualment es fa distinció entre mercats concrets (és el mercat on es troben el productes) i mercats abstractes (s'hi negocien mercaderies absents que responen a unes característiques determinades). El comerç actual presenta unes característiques que el distingeixen clarament del comerç de l'època preindustrial:
Avui el comerç internacional és molt important, perquè no hi ha cap país que tingui tot el que necessita: ni disposa de totes les primeres matèries. El consum d'energia és un índex molt significatiu per valorar el grau de desenvolupament dels països del món. Els problemes comercials han fet que s'adoptessin solucions de caire cooperatiu entre els diversos països del món, que han creat blocs comercials. Podem remarcar cinc trets d'aquest blocs:
Un bon exemple de bloc comercial és el mercat comú de la Unió Europea. ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS La comunicació posa en relació dos llocs diferents. El transport trasllada alguna cosa d'un lloc a un altre. Els transports en el seu conjunt tenen assignades tres funcions importants:
Els països desenvolupats tenen una xarxa de comunicacions densa i variada, de manera que disposen de molts mitjans de transport. Des dels anys setanta una part de la població i de les activitats de Barcelona han sortit de la ciutat i s'han estès sobre el territori dels voltants gràcies a l'augment de la mobilitat. Els mitjans de comunicació són instruments de caràcter informatiu i cultural imprescindibles en el món d'avui. Als sistemes de telecomunicacions s'hi identifiquen quatre nivells:
LA CIUTAT CONCEPTE, MORFOLOGIA I FUNCIONS Els intents de definir la ciutat s'han fonamentat en un dels tres criteris següents:
El pla ortogonal. La seva forma reticular permet de fer una parcel·lació fàcil per vendre el terreny i de traçar uns carrers amples i assolellats per als qui fugien de l'amuntegament del nucli antic. El pla en cercles concèntrics ordena la ciutat entorn d'un punt central d'on surten uns carrers que, traçant radis a manera d'estel travessen els cercles i comuniquen el centre amb la perifèria. Les activitats d'intercanvi de productes i de serveis són característiques de totes les ciutats antigues i modernes. Les funcions comercials creen alhora moltes activitats que en deriven o que s'hi relacionen, com les de càrrega i descàrrega, emmagatzematge i conservació. L'activitat industrial no ha de ser necessàriament urbana, però la concentració o aglomeració de la indústria tendeix a produir-se a les zones urbanes. Un seguit de ciutats deuen l'existència i el progrés a interessos culturals diversos:
EL FENOMEN URBÀ EN EL MÓN ACTUAL En el sistema mundial de ciutats, les localitats que estan ben situades són les que contenen un major nombre de funcions, les que generen més activitat, les que absorbeixen més plusvàlues en relació a altres ciutats i altres àrees. En l'evolució de les ciutats dels països desenvolupats, poden trobar tres grans etapes d'evolució:
El món avança cap a una urbanització total, de manera que el nombre de ciutats milionàries no para d'augmentar. Les classes privilegiades viuen en zones agradables, en unes cases grans i modernes envoltades de jardí i fortament vigilades per un servei barat i nombrós. Els pobres viuen en barraques i en cases construïdes en indrets allunyats i poc atractius que formen barris molt extensos. Els règims totalitaris solen disposar d'un fort dispositiu policíac i d'un exèrcit poderós per poder esclafar qualsevol revolta. La democràcia és una forma d'organització social que comporta la participació de tots els ciutadans per tal d'assegurar un funcionament millor dels aspectes comuns de les nostres vides. Els partits polítics i les coalicions de partits són les organitzacions que tenen com a funció canalitzar les diverses orientacions ideològiques. Una nació és un
grup de persones que comparteixen elements culturals comuns referits a
l'idioma o a la personalitat política o històrica.
Basat en el llibre XARXES
Geografia Ed. Vicens Vives. |
|||||||||||
|
|
|||||||||||
